Cavallet de mar o el peix invisible
Sala Flyhard, 4 de febrer de 2025
Mai abans havia vist un escenari o, més ben dit, un espai tan petit, on s’hi pogués actuar.
A la Sala Flyhard, s’hi torna a representar Cavallet de mar o el peix invisible. Un text escrit per Pau Coya (autor també de Pols de diamant) i dirigit per Rebeca del Fresno. Guardonat amb el premi Novaveu als darrers Premis de la Crítica de les Arts Escèniques.
La proximitat que imposa la sala i la mirada directa d’en Martí Moll, l’únic personatge en escena, és idònia per crear un lligam proper i immediat. Aquest, et fa formar part del seu entorn. Com si fossis un amic més a qui li explica el seu recorregut i les reflexions des que va iniciar la seva transició, l’administració de testosterona i com la seva vida canvia quan descobreix que està embarassat.
Un monòleg protagonitzat per Marc Torres que sense involucrar-te directament com a societat responsable dels codis normatius generats, et fa veure i entendre-ho des d’una mirada més autèntica i natural. Aquest és un aspecte que m’agradaria ressaltar, ja que la forma en com està narrada et fa sentir en un espai còmode.
És des d’aquesta perspectiva i amb la vitalitat i capacitat de l’actor per combinar elements dramàtics i còmics, que s’enllacen diverses escenes sense gairebé ni adonar-te’n. Sense prestar atenció que una sola persona t’està representant d’altres simultàniament, perquè te la creus i tu mateix els veus. Torres aconsegueix transmetre la vulnerabilitat i la força del seu personatge vivint des dels moments més íntims a la consulta de la doctora, fins als més càndids davant un nen petit a l’autobús.
Pel que fa a aquests canvis harmonitzats, també hi juga un paper clau la senzilla però potent escenografia. Un cub translúcid camaleònic i una tassa de vàter, que també protagonitzen cada segon d’aquest monòleg. A més de les llums i el suport audiovisual, que dinamitzen els 75 minuts d’obra. Aquest enfocament permet que el text i la interpretació brillin amb llum pròpia, evitant artificis innecessaris i potenciant l’impacte emocional del relat.
L’obra ofereix una mirada íntima i honesta sobre la diversitat de gènere i les experiències de les persones trans, celebrant la diversitat dels cossos i qüestionant els codis de gènere establerts. Així doncs, puc dir que després del final tan trencador, els aplaudiments infinits no van ser una sorpresa.
Àfrica Bonet-Ragel
@afriica_br
