A.K.A. (Also Known As)
Sala Flyhard, 23 d’abril de 2018
En Carlos va ser adoptat quan era petit. Se sent de la seva terra i, malgrat que no comparteix res amb el seu lloc de naixement més enllà de les faccions físiques, l’obliguen a assistir a sessions de grup amb altres joves de la seva edat procedents de terres musulmanes. I ell només voldria parlar amb la Clàudia. Una presentació qualsevol, molt natural per a A.K.A., que posa a Albert Salazar a to per un espectacle que presenta ell sol davant de tothom. Tan sols amb el suport d’un coordinat joc d’efectes visuals i sonors, el públic té el privilegi de viure des de la perspectiva del jove una història que colpeix l’ànima.
El personatge és tan humà, tan inestable i amb tan poc filtre com l’adolescent que porta tothom dins seu. El seu caràcter únic el fa viure el transcurs dels esdeveniments amb una energia digne d’aplaudiment. Ell evoluciona a escala emotiva, i guia l’espectador per alts i baixos que el porten a una transformació profunda amb minuts d’obra que passa volant. Hi ha text, hi ha meta text, hi ha música i molt de moviment, un parell d’elements escenogràfics complementaris i moltíssima veritat. És cert que es fa difícil empatitzar amb un perfil que en el fons és tòpic, però és el treball dels detalls, com la importància de la caputxa o l’estil de ball, allò que genera simpatia i envia, joves i vells, a una situació de racisme menyspreable.
Also Known As sembla un esdeveniment únic cada nit, circumstancial, personal i un esforç d’entrega brutal. A més, no és una interpretació fàcil. Per una banda, el treball de guió ha de ser realment minuciós per transmetre amb molta naturalitat i amb un estil de casa els mots que qualsevol noi de quinze anys faria servir. Per altra banda, la realitat transmesa és dura com una pedra i un gat vell gens domesticat. El cos és sincer i la perspectiva, nova i frustrant. A.K.A. pren un color nou, d’admiració amb regust de ràbia, que aixeca admiració per l’honestedat, el realisme i el valor que transmet. Un treball que impressiona perquè atrapa i commou.
Judit Martínez Gili
@CritCultural
