Dante 56. Pell i ciment
Teatre Tantarantana, 18 d’abril de 2018

Dante 56. Pell i ciment, de la companyia Casa Real en motiu del cicle de residències i suport a la creació El Cicló del Tantarantana, un teatre que comença a estar en voga. La protagonista és una jove arquitecta que investiga l’aluminosi al Carmel, concretament a aquella casa que l’atrau sense que pugui recordar per què. Conviu amb un altre maleït, un personatge enigmàtic amb la responsabilitat d’aixecar una obra des dels fonaments més eixuts i cruels.

Precisament aquest edifici ressec, ple d’uns records que volen ser oblidats, es presenta cobert de construccions complexes d’il·lusions amb llum fetes a mida, que allunyen l’espectacle de la realitat cruel, al punt per generar un enllaç tirant de màgia de cor d’infant amb el somni d’Alícia al país de les meravelles. Gran a una casa petita i ofegada en un trauma inconscient, així es viuen els records dins d’aquest Dante 56 de naturalesa introspectiva.

Com a conjunt, és una proposta l’encant de la qual es descobreix durant l’espectacle. El guió, de joc progressiu, ballarí, transporta emocionalment al públic d’aquí a allà, revelant la veritat sobre una obra que costa de comprendre al principi. El sentit cruel que la forneix es fa palès amb uns companys d’escenari que traslladen un text que comença baix d’energia al creixement pel contingut emocional. D’aquesta manera,  és un espectacle que es digereix a poc a poc, des del dolor de la mare que brilla per l’honestedat i passa per sobre l’aluminosi, la paret coberta de llapis i la incapacitat d’arribar a l’al·legoria un punt abstracta que ha generat la filla.

L’èxit; creure’s cada intervenció, que es pot trobar a faltar a vegades. El guió és molt orgànic, la construcció està treballada i cada mot guarda una connotació que es fa palesa a mesura que es repeteix. Així doncs,  Dante 56 avança peça a peça a la mateixa velocitat que la protagonista i acompanyat de la força necessària dels altres personatges. En definitiva, un contrapunt per descobrir que el barri malalt, corromput per una ànima mal estimada, no vol morir.

 Judit Martínez Gili
@CritCultural