Text de Dolça Alcanyís i Anna Llosas

El gos

La Planeta, 11 d’octubre de 2024

Minut setanta-tres de l’obra El Gos, del dia divendres onze d’octubre de 2024. Focus en fade out.

Fosc.

Aplaudiments.

Els actors Albert Pérez i Albert Prat surten a saludar dos cops.

El públic va sortint amb compte-gotes pel darrere de La Planeta. Tertúlia davant la porta:

-Saps què m’ha inquietat? La tensió del principi. Estaven tan garratibats que no podia suportar tanta tensió, i això m’ha agradat, m’ha enganxat des del principi.

-Sí? Això a mi m’ha dispersat, perquè he pensat si havien d’estar així tota l’estona, no podria aguantar tanta tensió.

-Mare, què t’he dit a l’hora de dinar? Que no l’entendries.

-Jo la segona part me l’he agafada com una altra història, perquè si no…

-Jo, la veritat, massa modern.

-Aquesta, la Cunillé, sempre escriu mooolt… a la seva manera. T’han explicat a tu el que vol dir?

-Jo tinc el text, perquè al club en farem una tertúlia, i és clar, canvia havent-se’l llegit abans.

-Estàs guapa, guapa, guapa, tu, amb el nou pentinat.

-No t’anava a saludar perquè no t’havia reconegut.

-Ahir se’ns va posar a ploure i no vam arribar a la Catedral. Quin xàfec, tu.

–L’he trobada molt complicada.

-Però quin és el tema?

-En una xerrada la Lluïsa explicava que més que d’un tema, el conflicte dramàtic sortia de dos personatges d’entorns molt diferents.

-Sí, jo això ho he vist molt clar amb el gos.

-Ah sí, aquest gos semblava més fàcil de cuidar que el nostre.

-Jo no sé si ha durat una hora i mitja o quaranta minuts.

-Heu vist La Maternitat d’Elna?

-Si en Dani diu que està bé, és que està bé.

-Està molt bé.

-Si voleu anem a veure un Macbeth que faran a la biblioteca. Però aviso, serà un Macbeth MODERN.

-Jo ja m’estic adaptant a la situació. Més no puc fer! Vaig a veure teatre modern, vesteixo modern…

-Ens vam conèixer aquí a la Planeta quan vam anar a veure Acorar.

-Tu, no cal que m’amenacis amb que és modern. Que sí, que m’adapto… Què sortirà? Un Macbeth cap per avall? Jo si estigués a Madrid i pogués anar a veure teatre clàssic gaudiria com una vedella. Tan modern no m’arriben les neurones.

-Hi ha modern i modern, això a mi m’ha semblat massa clàssic.

-A Barcelona l’han tret tot aquest teatre. Ara fan un teatre que a la gent li costa d’entendre. Al Nacional, què passa allà? Surten amb cada cosa…

-Jo d’aquesta obra no sé què pensar-ne. Quan he vist aquell home allà assegut, sense les sabates i amb el mitjó foradat, he dit: això ja és el colmo! Perquè almenys, si has de sortir a escena, mira que les coses estiguin bé. Això és un fallo de cap a peus!

-Les portes d’emergència del de Perpinyà són portes d’avió.

-Però això del mitjó, creieu que estava fet expressament?

-Jo és que no sé, només sé que no sé res.

-He pensat que era un tot. Però si realment no és així, són detalls que has de tenir en compte, no pots sortir amb un mitjó foradat a fer una obra de teatre. Quedes fatal! Per això he pensat que deu ser tot un tot. Tot un tot.

-Jo no he entès res.

-La vida a vegades tampoc s’entén.

-Mira, una altra obra que hem vist.

– Adeu-siau.

-Aneu a peu?

Dolça Alcanyís i Anna Llosas