Thoreau: la vida als boscos
Jardí Botànic, 22 de desembre de 2024
Henry David Thoreau. Potser alguns sabem qui és. Potser alguns no ens sona de res. Tot un personatge. Escriptor i filòsof. I Walden? Què és Walden? O, potser, qui és Walden? Un espai? Un ésser?
1845. Walden, Massachusetts. Un Thoreau de vint-i-vuit anys decideix trencar amb el que l’envolta. Ofegat per les cotilles socials, decideix marxar al bosc. I d’allà en surt un llibre. Un llibre sobre natura i societat. Sobre individualitat i col·lectivitat. Sobre solitud i convivència. Un llibre sobre la vida als boscos.
El concepte Natura, fil transversal del festival Clàssics 2024 pot englobar temàtiques i propostes molt diverses. Tot i així, mirant enrere als principals textos del segle XIX al voltant de la temàtica, no pot faltar-hi aquesta figura estatunidenca. L’espectacle Thoreau: la vida als boscos, dirigit per Glòria Balañà i protagonitzat per Carlos Cuevas, ens proposa un petit passeig per algunes de les idees de l’autor i, amb una posada en escena ben curiosa, ens transporta a un espai temps difús: el passat? El present? Massachusetts? Montjuïc?
La selecció dels textos, a càrrec de Marina Espasa, toca temes tan actuals com el consum de masses, la relació entre societat i natura o el concepte de solitud. Els fragments escollits ressonen amb l’actualitat, despertant entre la ràbia i la rialla. Encara estem així? Com pot ser que ja se’n parlés fa gairebé dos-cents anys? Malgrat la bona tria i vigència, hi ha algunes de les transicions entre temàtiques que tallen el fil conductor i no acaben de donar-hi un ritme constant. Potser és un inconvenient que ja es podria solucionar simplement amb una posada en escena sense el format de lectura dramatitzada.
Només tres cadires i alguns petits elements d’attrezzo acompanyen perfectament la poca acció de la proposta: l’entorn ja fa una part important de la feina. Això sí: fred i vent d’hivern. Els recursos són funcionals i poètics, alhora que complementen els textos d’una forma senzilla però eficient. En conjunt, tot plegat crida l’atenció i deixa amb ganes de saber com continuaria amb una mica més de rodatge i un Carlos Cuevas amb el text més per la mà. Volem veure’n més!
Erola Albesa Solsona (@erolaalbesa)
