Berenguera

Auditori de la Mercè, 8 de febrer de 2024

Tot va començar amb un poema d’una trobadora, Berenguera de Vilamur. Les artistes, Gerard Franch i Maria Jover, han aprofitat aquesta figura històrica del s. XIII per enfocar correctament la visió que tenim de l’època de l’Edat Mitjana, la qual no era tan fosca i les dones es movien en les arts i les ciències. Així com ho feia l’heroïna d’aquesta obra, Berenguera de Vilamur.

En finalitzar la funció, aquesta parella de creadores ens van desvetllar com havia estat el procés de creació. Molt interessant, he de dir, es va generar un debat molt interessant. Per no revelar el misteri, fent una mica de resum, ens van mostrar el futur de la creació escènica, així com de l’artística. La conclusió a la qual es va arribar i amb la que comparteixo el mateix criteri, és que per molt que evolucioni la tecnologia, l’ésser humà serà sempre aquell qui pot generar una peça única i diferenciadora. A la cap i a la fi, tothom busca inspiració abans de crear, i aquesta pot venir de tot arreu.

Per tant, en un món de creació i competició escènica contínua i desbordant, on queda Berenguera? Doncs com una obra amb un aire místic, crítica i humorística, embolcallada per una delicada tècnica que crea imatges boniques. El domini corporal i la projecció de la veu, més la suma de la resta d’elements que intervenen, creen un conjunt atraient que et fa volar i et fa remoure entre riures.

No us creieu tot el que veieu, però sí que podeu meravellar-vos de les seves mans, els seus ulls, la seva visió i la seva ànima creativa.

Eduard Cabezudo