El Paral·lelu de principis del s. XX era un desplegament de talents i de carns, publicitat amb colors i lluentons, però, entre bambolines, la festa no era tan festa: el festí, per a uns pocs; per a les dones, opcions escasses; i, per als intèrprets secundaris, una lluita incessant per tres línies mal pagades. Aquesta és la història que ens ofereixen Els Pirates al Maldà, la que ha restat entre els anònims i fora de focus.

Amb molt d’humor i entregats a un joc continu de canvi de màscares i vestuari, Laura Aubert i Bernat Cot construeixen un al·legat a favor dels secundaris, els personatges amb els quals una immensa majoria se sent identificada, mal que ho intentem dissimular!

Costa de creure que actors, personatges i guió surtin triomfadors amb tants i tants d’embolics que es succeeixen, però ho fan, gràcies al mestratge de l’equip artístic i a l’escenografia laberíntica d’Enric Romaní, que no només ens submergeix en l’època, sinó que ens convida a ser còmplices de la trama, farcida d’amagatalls, sorpreses, mentides, rumors, errors i ocultacions. No seria just deixar de mencionar el vestuari, la música i la coreografia, que també contribueixen encertadament a l’ambientació i a l’estètica hilarant de l’obra.

Els Secundaris és una oportunitat per acostar-te a part de la història de Barcelona, però també al nostre present, amb el qual dialoga amb sentit i enginy: quantes de nosaltres ens sentim relegades a un segon pla pel nostre aspecte, per la nostra classe social o pel nostre origen? I, sobretot, és una oportunitat per riure i passar-s’ho com xiquets! Cada moment viscut i rigut et demana més i no pots parar de preguntar-te: «Quina serà la pròxima?» «Amb què ens sortiran ara?».