Angèlika

Teatre Eòlia, 21 de desembre de 2023

Vosaltres amb quin personatge us identificaríeu més, amb el de l’Angèlica, una noia jove i rebel al sistema en què viu, o amb la Sofia, la seva germana bessona completament diferent, és a dir, una noia jove, prudent i racional que sempre segueix les normes?

En aquesta obra de teatre podem veure fins a quin punt l’Angèlica, protagonista d’aquesta història, és capaç de lluitar per intentar canviar i desemmascarar el sistema fosc i corrupte que l’envolta. Amb això, planteja atacar directament el Guernica de Picasso el mateix dia de la inauguració de l’Exposició Universal.

Els i les intèrprets Mariona Esplugues, Carla Pueyo, José Pedro García Balada, Rosa Galindo, Marc Arias i Pol Forment, ens expliquen la història d’una família, en la que regnen a parts iguals la traïció i la fidelitat, que acaba confrontada cara a cara en un judici que pot sentenciar la vida de la protagonista.

Aquestes confrontacions s’escenifiquen en una sala amb 4 cadires, amb les que van jugant damunt de l’escenari i d’aquesta manera creen els diferents espais de l’acció, i una pantalla de fons on es van projectant les obres artístiques més reconegudes mundialment com a decorat. Juguen també amb les llums i els efectes sonors amb una interlocució directe amb el tècnic de so des del mateix escenari. Qualsevol moment és bo per introduir un número musical i ells et sorprenen d’aquesta manera.

L’autor i director d’aquest espectacle, Josep Galindo, actualment director d’Eòlia, vol fer-nos reflexionar sobre la funció social de l’art i la capacitat de l’individu d’enfrontar-se al sistema i a la corrupció i ho fa a través de la comicitat, el drama i els estereotips. Tot i això, personalment, no em va acabar d’arribar tot allò que em volien transmetre, potser pel fet de trencar, sovint, l’atmosfera que creaven, amb les interaccions externes o perquè no vaig empatitzar amb els intèrprets.

Després de la funció, vaig tenir la sort de quedar-me al col·loqui amb la crítica Judit Martínez, els actors i actrius, i el director. Van fer palès que era una proposta arriscada, ja que en només cinc setmanes havien de donar forma a l’obra, però no cal dir que el seu esforç i les seves ganes es van veure reflectides a cada escena de l’espectacle.

Àfrica Bonet-Ragel