• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • Los perros
  • /
  • Allà on els ecos es donen la mà: una crònica poeticoil·lustrada
CRÍTIQUES #NOVAVEU

Los perros

per Dolça Alcanyís
Ledsilhouettemarcosmorau
Dsc2586 2
PER: Dolça Alcanyís
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Allà on els ecos es donen la mà: una crònica poeticoil·lustrada

Publicat el: 22 de desembre de 2022

CRÍTiCA: Los perros

Los perros, de Led Silhouette
Desembre en dansa, Església de Celrà. 17 de desembre de 2022.

Dos gossos de mirada perduda.
Els afores, allà on totes les veus ressonen, de lluny.
Fragmentats, enrampats, amorfes, ferotges.
-robotització d’allò més animal-
Qui no s’ha entortolligat mai amb les seves pròpies cames?
La veu de la tenebra és el trino del violoncel.
Els afores, allà on fins i tot els ecos es poden donar la mà i mirar-se als ulls.
a trobada amb l’altre:
aquell que, igual que tu,
va haver d’aprendre a caminar sobre dues potes;
aquell que si cau es pot rompre
-i corrompre-;
aquell que mai escaparà de la intempèrie.
Sí, a ell, a ell la vida
també li penja d’un fil.
Dos gossos,
finalment dos gossos
de mirada pura i brillant:
han descobert que
el cos de l’altre escalfava
quan s’hi han apropat a abraçar-lo.

Dolça Alcanyís
@dulcificada

 

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / Los perros

TÍTOL CRÍTiCA: D’ençà que ballo

PER: Jana Orta Armengol
imagen placeholder
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat