Adossats
Teatre Municipal de Girona, 1 de desembre de 2017

Plató va dir que el comportament humà es regia per tres fonts principals: l’emoció, el desig i el coneixement. Ramon Madaula, l’autor de l’obra Adossats, ha perfilat els personatges d’aquest muntatge seguint en bona part aquesta premissa, però diríem que a tots ells els mou més el desig i les emocions –siguin quines siguin- que res més. En un barri aburgesat de cases adossades al Vallès Occidental, un matrimoni –protagonitzat per Jordi Bosch i Rosa Renom– convida a passar amb ells el dia de Sant Jordi, al germà –Ramon Madaula– i l’avi –Carles Canut-. A mesura que es van destapant les frustracions i els anhels personals, el dia s’allargassa, fins ser plena nit, on tot pren sentit. L’obra, al capdavall, mostra les llums i les ombres que són presents en qualsevol família: les enveges que desperten els èxits d’altres, la solitud que se sent quan la parella no hi és, o la mera vanitat que es desperta en nosaltres mateixos i que no sempre veiem corresposta en els ulls dels altres.

Adossats podria ser el retrat d’una família “bé” americana, i precisament per això, l’espectador ideal és aquell que viu ancorat en un estat del benestar perpetu; és una peça dirigida al riure fàcil, a passar l’estona, amb elements escatològics que busquen sovint la complicitat amb el públic, sense desmerèixer aquest recurs, és clar. En definitiva, la producció dirigida per Jordi Casanovas –Premi Ciutat de Barcelona de Teatre 2012 per Pàtria– és un bon entreteniment que posa de manifest els intríngulis familiars sense arribar a  tocar os.

Mariona Viñolas