53 diumenges
Teatre Municipal de Girona, 28 de novembre de 2020
Aquesta obra dirigida per Cesc Gay ens submergeix en la vida quotidiana d’una família de 3 germans, cadascun amb la seva vida particular, els seus hobbies, la seva realitat personal, els seus problemes, les seves inquietuds i els seus desitjos. El públic es troba al mig d’un context familiar on qualsevol de nosaltres s’hi pot trobar.
La peça de teatre juga en tot moment amb l’honestedat, l’orgull, la sinceritat, l’amor, la hipocresia, la falsedat, la gelosia i el sentiment d’inferioritat. Tot maridat amb la veu en off de la dona del germà petit, si be irònica, amb transparència i reflectint la realitat. Ella ens presenta i condueix per les diferents escenes, donant-nos detalls i pistes, així com posant-nos en situació del que succeirà posteriorment.
Al principi, les actituds de menyspreu i falsedat no semblen que portin a problemes rellevants. Però a mida que va avançant l’obra es van complicant i per orgull, per amagar la realitat o per baixa autoestima, acaben esdevenint un problema irreversible que fa reflexionar i replantejar-se les actituds que han portat al desastre. És així quan de sobte, en la banalitat, la vida ens demostra que tot pot canviar, que el que hom pot pensar que sigui impossible o improbable acaba esdevenint realitat. Les discussions, els egos, la gelosia, els interessos propis, de cop deixen de tenir un paper important, s’esvaeixen i apareix el sentiment d’arrepentiment, quan ja és massa tard.
Amb 53 diumenges, els espectadors no poden evitar plorar, desesperar-se, emocionar-se amb cadascun dels actors. Mentre hom mira l’obra llevat de les emocions que ens provoca, pot semblar una obra amb poc rerefons. Però a mida que va avançant i sobretot al final aporta una dosi important de reflexió sobre postures i accions humanes que són tòxiques i negatives i que sovint ni sumen ni aporten res de positiu, sinó al contrari, a situacions irreversibles, en les que ja no es pot solucionar el conflicte. Cesc Gay té la intenció d’apropar-nos a aquesta realitat i ens dóna l’oportunitat de corregir-la, pel nostre dia a dia i per la nostra vida.
Judith Paneque