L’engranatge visual

Guy
Nader i María Campos són artistes residents a La Caldera, el centre
de creació recentment traslladat a Les Corts i des d’on continuen
sent una de les plataformes essencials per a la dansa de la ciutat.
Un dies abans de la presentació al Mercat de les Flors han volgut
compartir amb amics i seguidors del centre un fragment de la peça en
què han estat treballant: “Time takes the time time takes”.
Títol de sis paraules concatenades sobre el concepte del temps,
totes elles amb la mateixa lletra capital, tantes com intèrprets participen en la proposta: TTTTTT (cinc ballarins i un músic). No és casual aquesta repetició,
doncs el transcórrer efímer de cada un dels instants de què es
conforma el present és el centre d’interès de la seva proposta.

La
imatge de l’engranatge d’un rellotge és el resultat principal. Si
més no, a priori. Perquè la virtut d’una obra com la que es veurà
aquests tres dies d’octubre és precisament les diverses capes de
significat que es deixa a l’imaginari de l’espectador. L’engranatge
és perfecte, disciplinat i mil·limètric: els sis ballarins
conformen des de l’instant u i durant els vint minuts aproximadament
que es van poder veure en aquesta Aula Oberta, un enorme mecanisme de
peces que construeixen amb els seus cossos i els gestos i moviments
que no deixen ni per un moment de generar. Vist des de la seva
perspectiva és una obra esgotadora, de coordinació, ritme constant
i confiança en el company, sobre qui recau la responsabilitat
d’evitar caigudes, desequilibris i contactes físics indesitjats. El
nivell d’exigència per al tots ells és molt alt, el mantenen
invariablement i és una font inesgotable d’imatges de gran
recorregut, ocupant la totalitat de l’escenari en una mena d’engany
visual perquè si fossin realment peces d’un rellotge no podrien
desplaçar-se per l’espai, i generant amb aquest joc a sis una
plasticitat explosiva, potser la qualitat més destacable.

Però no
tot s’acaba amb aquesta imatge que van estar ensenyant als amics i
veïns que es van atansar a La Caldera divendres. Darrera aquella
repetició conceptual i coreogràfica s’hi amaga una indissimulada
troballa que aquests dos coreògrafs van fer arrel de la seu darrer
duo: “Zenith”. De fet els primers fragments del moviment de TTTTTT
són la conseqüència de la manipulació dels grans pals amb què
treballaven allà, aquest cop només amb la projecció física que
dóna el propi braç. En la propera crònica d’aquesta RecomanACCIÓ us en parlarem, després d’una petita entrevista que tenim programada
perquè ens desvetllin més coses d’aquesta peça. Però apuntarem
aquí la idea: el temps, allò que Agustí d’Hipona deia no saber
definir doncs quan ho intentava ja havia fugit, i si en parlava en futur és
que no era present; aquell concepte abstracte que tantes
conseqüències té en la nostra vida quotidiana, doncs organitza la
totalitat de les nostres activitats, com m’està dient ara mateix que
aquesta crònica ha de tocar a la seva fi per no allargar
innecessàriament la lectura; aquella mesura de les coses amb què
avaluem la qualitat de la nostra vida: el temps, és una matèria
corpòria, física, tangible, visible i mòbil. Aquesta és el repte
de la proposta de Guy Nader i María Campos: fer present sobre
l’escenari, gràcies a la dansa -gest efímer-, la fletxa del temps
incorporant-la a cames, braços, tronc, cares, pelvis… com si
hagués pres per un moment la forma humana.

De
divendres a diumenge ho podrem comprovar al Mercat de les Flors.

———-

Les
fotografies següents estan fetes amb un telèfon mòbil. Són només
un testimoni: s’hauria de poder afegir l’atenta tensió del grup
d’assistents a aquesta Aula Oberta de La Caldera de divendres 16
d’octubre: cosa impossible… I hi falta també el vestuari que
veurem al Mercat de les Flors. I una composició escenogràfica on el
músic que actua en directe amb els ballarins és protagonista.
Aquesta i més sorpreses, allà!