Intuir la fórmula dels núvols

Publicat el: 16 de desembre de 2016

Àngels Margarit prepara per aquest Nadal l’espectacle de dansa per a tots els públics Back àbac.
És un terreny conegut per a la coreògrafa de Mudances perquè ja es
va estrenar, coincidint amb el naixement de les seves dues filles:
Origami (2012) i Flexelf (2008). Parteix de tres
coordenades: la música de Bach (que serà omnipresent en tota la
peça, tot i que molt versionada); l’àbac, el joc de fusta primari
que ajuda a entendre les primeres matemàtiques; i l’univers pictòric
dels dibuixos aparentment impossibles de Cornelius Escher. Parlem de
coordenades i abscisses que generen un volum. I és que, al darrere
de la música, de la pintura i del joc hi ha les matemàtiques. La
tesi és que tot pot prendre forma geomètrica, tot té mesura i
fórmula que la defineixi. Alguns elements ja no són cap secret, com
el cub, l’esfera o la piràmide. Altres, com els núvols, són més
abstractes. Per això, Margarit es refugia en aquesta intuïció per
oferir un joc vistós, suggerent, que atrapi l’atenció i la
curiositat de fills i també pares.

La coreògrafa és una convençuda que
la canalla no necessita d’un relat per atendre la dansa, ella
construeix sobre l’abstracció i ja ha pogut comprovar que aquest joc
abstracte també “els hipnotitza, els captiva”. La dansa de la
mesura (i de la desmesura) incorpora, com a joc, conceptes matemàtics
com l’infinit (“l’infinit més petit cap en l’infinit més gran”).

Si la dansa és la combinació del
temps amb el moviment d’un cos a l’espai, el circ també exigeix la
precisió de les matemàtiques. Per això en el repartiment es
combinen tant ballarins (4 intèrprets) com acròbates (3 artistes).
Tots juguen en un mateix pla, en el què es viatja de l’harmonia al
caos, de la partitura ballada a la que depèn dels equilibris. Es
construeix una peça que creix i decreix, contínuament, que respira
com un element viu. El grup es mou uniformement, sense voler
especialitzar els quadres per l’especialitat de cada intèrprets:
cadascú utilitza les seves habilitats per a plasmar una coreografia
que teixeix els cossos amb el moviment.

Els espectacles de Mudances per a
públic familiar (aquesta obra està adreçada a persones de 8 anys)
mantenen la qualitat i el rigor de les produccions per a adults;
aspira a tractar-los sense infantilitzar-los. Ara, sí que parteix
de treballs menys complexos en què hi ha una línia que és
transparent: “No explico històries, però les veiem”, comenta
Margarit. En l’enfocament s’hi integra el joc, sense que això
desatengui els pares. És una defensora d’aquests espectacles per a
públics de molt diversa edat. Sobretot, arran que va començar a
compartir platea amb les seves filles. Comprovava que era difícil
trobar obres que agradés a pares i fills. L’èxit de les
coreografies li ha donat la raó. Origami encara rodava l’any
passat.

El procés de creació ja està
avançat. Van treballar de setembre a novembre a La Caldera i a
Mataró. Ara tancaran el quadre amb els assaigs del desembre. Es
podrà provar amb llums a mitjans de desembre i també es farà un
test amb un assaig obert a Mataró, demà, 17 de desembre a la tarda, pocs dies abans de l’estrena al
Mercat de les Flors. Els seguirem.

Per últim. La dansa és matemàtica?
“Tot és mesurable. Les matemàtiques estan en totes les formes, la
dansa les fa més sensuals ”.