• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • Articles
  • /
  • VORA EL RIU PO
ARTICLES
Africa B Img 20231108 192523 709x709

per Àfrica Bonet-Ragel

VORA EL RIU PO

Publicat el: 1 de setembre de 2025

“Nella bassa pianura padana, accanto al fiume Po, c’è un Teatro, senza palcoscenico, nel quale spazio, attori e pubblico possono dialogare in modo nuovo”

Y-ARTS, Youth for Arts, Representation and Transformation in Society, és un programa Erasmus Europeu + d’intercanvi juvenil finançat per la Unió Europea, que reuneix joves apassionats per les arts escèniques per explorar el seu paper en la representació i la transformació de la societat actual.

El projecte està liderat pel Teatro Sociale di Gualtieri i va néixer dins de la comunitat internacional de YPAL – Young Performing Arts Lovers. Y-ARTS forma part del llegat de YPAL, arrelat en la creença que els joves poden donar forma al futur de les arts escèniques a través d’experiències compartides i idees atrevides.

És per això que vam estar treballant conjuntament grups internacionals com Horizon for Youth (Grècia), YPAL (França), Teatre Nacional de Catalunya i Teatro Sociale di Gualtieri (Itàlia). 

El programa girava entorn al festival Direction Under 30, el qual es va realitzar durant un cap de setmana. Aquest festival és una mostra nacional dedicada a companyies teatrals emergents italianes i artistes menors de trenta anys, completament comissariat i jutjat per un públic també menor de 30 anys. Presenta sis actuacions finalistes, seleccionades a través d’una convocatòria nacional, oferint una plataforma única perquè els joves talents presentin el seu treball i interactuïn amb els seus companys en un entorn dinàmic i participatiu.

Y-ARTS vam tenir l’oportunitat de formar part del jurat internacional. El monòleg “Io sono verticale” de Francesca Astrei va ser el guardonat. Es diferenciava de la resta d’obres per la seva potència, qualitat i control corporal i verbal. El text, que era en italià, molts companys no l’entenien, però van saber perfectament que parlava sobre la depressió i els va commoure tant com a la resta de persones que sí que l’entenien.

Durant deu dies vam fer diferents Workshops; 

“Comedy practices applied to contemporary scene” del Damián Montesdeoca, en el que ens permetia explorar l’humor com a força creativa i crítica a l’escenari.  El que m’agrada dels seus tallers és que treballa a partir de la lògica de l’absurd, i això fa que tot agafi una altra perspectiva. 

La Manuela V. Colacicco, als seus tallers, ens fa connectar amb el cos i sentir que som presents en un espai i temps, però, a la vegada, deixar-nos portar pel moviment i la força corporal amb la resta del grup.

Marius, amb “Excursion/incursion, ens obliga a aturar-nos i a observar el que ens envolta. Simplement, a divagar entre la natura i la nostra ment.

També vaig tenir l’ocasió de fer el meu primer workshop, “Cossos que parlen, paraules que es mouen”, en el que a través del moviment i la paraula feia reviure un record d’infantesa de cada persona. Vaig sortir prou contenta del resultat, i el feedback que vaig rebre va ser bo; però he de confessar que m’hagués agradat aprofundir més en el que estàvem treballant. No em tanco a futures ocasions. 

Gairebé dues setmanes donen per molt. Vam fer pinya entre nosaltres coneixent cada cultura de més a prop amb les nits temàtiques. Això va donar lloc a la sorpresa que es van endur la resta del grup quan els vam fer cagar el Tió i en va sortir una ratafia (en lletra petita diré que els va agradar més del que s’esperaven, tot i la seva confusió per fer cagar un “tronc”).

Algun matí lliure el vam aprofitar per descobrir el poble que ens acollia; vam veure la posta de sol asseguts a la vora del riu Po i no vam deixar escapar l’oportunitat per poder fer teixit cultural entre les persones que formaven part del festival. 

No voldria acabar d’escriure aquests records sense dedicar una especial menció a la gent que ha fet això possible.  L’Alex, l’Emma, la Manuela i la Noemi que formen part del YPAL Legacy. I per part del Teatre Sociale di Gualtieri que ens va acollir, l’Andrea, la Laura i la Silvia

Falten més projectes com aquests. Gràcies per aquesta gran taula rodona.

Àfrica Bonet-Ragel

@afriicaa_br

@yartsproject @tsgualtieri @directionunder30

TORNAR A ARTICLES
CRÍTIQUES RELACIONADES /

No hi ha crítiques relacionades

novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat