La primera setmana de setembre la vaig viure plena de teatre a la meva terra, Tarragona. I és que, com diu la Fiona Amargós a xarxes: no tot passa a Barcelona! Avui us vinc a parlar del FITT, el Festival Internacional de Teatre de Tarragona. Ha estat molt enriquidor poder gaudir de tantes propostes i tan diferents. Durant aquesta setmana he vist Bomba va! de la Glòria Ribera; La calidesa de COMA14 i La société de la mouffette; he assistit al workshop Fem plaça de Sound de Secà i he conegut Limani d’Araka Escénica i Cal y Canto.

Precisament, m’agradaria destacar aquesta proposta que ve del nord. Limani és un mot amb arrels gregues que significa badia o port i que descriu un refugi. Aquest serà l’escenari compartit de diversos personatges femenins amb històries d’amor, aventures i nous començaments que es van entrellaçant. És una obra dansada plena d’imatges creades tant pels intèrprets com pels grans elements escenogràfics. És una peça que es viu amb els cinc sentits, repleta de capes.

Pel que fa a sensacions, us diria que Limani és una proposta molt refrescant. Al sortir, vaig tenir la sensació d’haver viatjat al passat. És quelcom diferent per al públic adult on les coreografies, l’escenografia, les ombres i els grans titelles et fan connectar amb una versió primigènia pròpia. Tal com descriuen, Limani és un espectacle de carrer i d’espais no convencionals, fet que vam corroborar, ja que han estrenat la peça al Seminari, un emplaçament que va ser el contenidor de tot aquest univers rodant sota el cel estrellat de Tarragona.

Ha estat el meu primer any al FITT i ja us puc assegurar que no serà l’últim. Visca el teatre a les províncies!

Andrea Carrión