crònica primer dia

L’artista Quim Girón diu que, del seu
entrenament per a perfeccionar l’equilibri en les verticals, es queda
amb la capacitat de concentrar-se. Són moltes hores mirant cap per
avall i trobant el límit del punt d’equilibri. Potser per això,
aquest Sapiens zoo comença amb un element vertical (un pèndol) que
va deixant un reguerot de sal, construint unes onades concèntriques,
imposada per la gravetat de la Terra. És una imatge absorbent que,
de cop, quedarà tallada per una rauxa de foscor i moviments
compulsius que no deixen indiferent.

El mirall és imperfecte: com el cos i
la veu no sempre coincideixen amb el que expressa el cervell. Animal
religion treballa, habitualment, en aquesta frontera entre l’animal i l’home.
Un exemple molt celebrat és el Chicken legz (que el representeran al
Japó pròximament) en què l’espontaneïtat animal dominava la
racionalitat i es buscava una connexió sincera amb les bèsties.
Ara, aquella animalitat sembla anar lligada al sexe i a la violència;
un cert sadomassoquisme performàtic. Però el director, que admet la
foscor dels quadres, s’hi distancia d’aquesta lectura. “Defineix-me
tortuós” respon a la pregunta. En aquest Sapiens Zoo, hi ha una
certa visceralitat, perquè els artistes han buscat limitar-se els
uns els altres. I en aquest sentir-se atrapat, han aparegut les
màscares, l’aparéixer embolicat en film transparent i la destral
que l’arrossega fins a penjar una noia dels cabells amb una anella.

La proposta té un notable aparador, com ara la seva
presència a Fira Trapezi i, posteriorment, a Fira Tàrrega. El
Trapezi, que va incrementant el seu suport a la creació de
companyies amb llenguatge propi, es realitza del 12 al 15 de maig
vinent a Reus. Reforçat com a fira estratègica del circ de
Catalunya potencia els circuïts de les companyies catalanes tant al
Principat com internacionalment. Animal religion, per exemple,
planteja una petita gira catalana del Sifonòfor,
gràcies a la visibilitat que li permet guanyar el Premi BBVA
Zirkòlika. Aquest
espectacle, de, fet, també ha rebut el premi Ciutat de Barcelona
2016 de circ.

Animal religion treballa, sovint amb
música en directe. De forma més o menys festiva, amb un pianista
que pot tocar de cap per avall o dalt d’un brau mecànic (Tauromàquina). La primera sorpresa per a l’espectador teatral va ser la lluminosa aparició de Giron i Niklas Blomberg en aquella esbojarrada Taxi… al TNC! (TNC, 2013). Per
a aquesta peça, la més tortuosa de la seva breu trajectòria, hi
intervè DJ Marcelle-Another Nice Mess, una dj insòlita que juga amb la mateixa
llibertat creativa d’un performer a escena. Ella s’ha trobat amb
Animal religion amb naturalitat perquè tots dos practiquen una
mirada sense por a l’abisme en diferents disciplines. La música pot
modificar el moviment i l’acció condiciona la construcció de l’espai sonor en directe. Les fronteres
de l’art, com les que hi ha entre l’home racional i animal intuïtiu, són ben
difuses. Marcele i Quim Giron entenen que l’espectador ha de poder
fer una lectura molt lliure del que passa a escena, uns moviments
acordats, sí, però amb una notable voluntat d’improvisació, funció a
funció. El seu camí, tortuós o alliberador, indaga en l’explosió
de les fronteres de les disciplines artístiques. Veurem.