Diu Quim
Giron que potser s’ha posat una mica tortuós en aquest espectacle. I
en deu ser molt conscient. Un gran embut que evoca un rellotge de sol
i l’aparició de la companyia, amb gest nítidament primitiu, són el
preludi d’una repàs sever per la història del desastre. Aquesta és
una de les primeres imatges visuals que regala Sapiens
Zoo:
una obra amb una atmosfera extremadament cuidada. Com si es tractés
d’un antre nocturn, amb la Dj d’electrònica Marcelle punxant en
directe, i amb una llum apaivagada des de l’instant en què el públic
entra a la sala. Una cosa així com un cabaret desenfrenat. I en
aquest escenari, tot d’estranys personatges: l’acròbata, la noia que
es penja dels cabells, el que fa verticals, la trapezista, una
tècnica que balla amb un focus encès i el maquinista amb una
destral a la mà. Circ i teatre representats sense solució de
continuïtat, dues cares de la mateixa constel·lació: en el ball
del temps, els humans que se n’han fet amos, hem estat incapaços de
desempallegar-nos del costat salvatge. Així ho retraten aquest
eclèctic equip d’artistes i poca cosa més es pot fer que rubricar
la pertinència de la reflexió.

Malgrat
l’encert temàtic, l’estructura absorbeix amb alguna dificultat aquell
tremendisme i el deambular de personatges a la deriva en què ens hem
convertit tots plegats i que la companyia intenta portar sobre
l’escenari. Semblen episodis inconnexos, figures performatives que
despleguen cadascú la seva tècnica, que ensenyen sobre l’escenari
una cara diversa de l’estranyesa, però que són individuació. En el
sentit més filosòfic, i des de l’argumentari de l’obra en
coherència total amb el missatge, però que en el context d’un
espectacle no faciliten la connexió dramatúrgica. Tots ells són
intèrprets implicats: Quim
Giron, Ingrid Esperanza, Joana Serra, Benet Jofre, Leire Mesa. En
l’estrena al Mercat de les Flors amb algun
problema de precisió, però res que no solucioni un entrenament més
intensiu. El problema és més aviat de fil conductor. Perquè la
resta ja ho tenen: sobretot la capacitat d’abordar una qüestió
difícil i compromesa com aquesta que presenten. I molt especialment
per generar imatges visuals de gran calat, com és la dels minuts
finals.