Crònica primer dia

La companyia Abast Elàstic proposa un
espectacle que pugui ser el camí per al descobriment d’un nou jo
interior de cada espectador. Es rebel·len de la idea que el públic
sigui un ésser passiu i alhora, també volen evitar que descompensi
l’escena, que la contamini. El repte d’A.U.R.A.(Ahora Usted
Recibirà Algo) és absorbir l’energia dels companys de viatge i
transformar-ho en acció escènica. Si la lectura d’Aura es té per
un exercici individual, aquesta obra convida a participar de manera
col·lectiva.

Carles Casallachs ho defineix com un
“pseudoritual recodificat”. Gràcies a la residència artística
de fa uns dies a Tàrrega han pogut posar a prova les primeres
escenes en les que hibriden el teatre-dansa amb la música i també
la imatge. Aquesta és més que una simple projecció; és material
altament inflamable emocional i, per tant, l’esclat que pot provocar
en l’interior de cada assistent a la funció és de molt diversa
magnitud. Els actors-ballarins, doncs, volen apartar-se del paper de
mestre de cerimònies per a esdevenir una mena de canal, on integrin
els impulsos que reben des del seu entorn. És la fórmula que han
torbat per a desjerarquitzar l’escena.

La setmana passada, a les sitges on
l’any anterior s’havia invocat un cert aire de revolució social a
la fi del franquisme amb “La supervivencia de las luciérnagas
de LAMiniMAL i encara abans Íntims Produccions de Lleida signava un
intrigant “El lloc” amb ànimes generoses que alertaven
d’un perill als nois que okupaven la nau, els moviments
espasmòdics d’Abast Elàstic revelaven una altra textura.
Probablement, una acció més dura, menys narrativa, que obliga a una
confiança absoluta de l’espectador que s’ho ha de mirar des d’un
punt de vista molt obert. De fet, el text que acompanyava l’acció
era intuïtiu. Marina Colomina la referenciava com “una guia”,
una veu en off que posa en situació l’espectador tot parlant-li d’un
univers pròxim (tothom el té dins) però que alhora es molt
desconegut (la majoria desconeix els principis bàsics del ioga amb
els seus 7 xacres que equilibren una persona). A través d’aquest
xuclar energètic dels dos éssers a escena fer perceptible i
experiencial allò que és de naturalesa intangible.

Unes hores més tard (al migdia
acceptaven el Peugeot blanc aparcat en la mateixa nau com un element
que podria tenir molt de joc per a l’acció, i en prou feines
s’aturaven per dinar tot i que no hi regnaven tensions, si no ganes
de provar un cop i un altre la tècnica) s’interpel·lava el públic a la plaça dels Comediants. Després d’aquesta primera provatura, es
multiplicaran les residències a l’Antic Teatre de Barcelona. Si les
xacres ens són propícies, seguirem informant…