Són insultantment divertits.
S’atreveixen a llegir les aures del púublic i de practicar en
comunió una mena d’exorcisme de mals rotllos. El que és segur és
que, qui vulgui entrar al seu joc, s’hi divertirà i se sorprendrà
de l’enorme pau interior que aporta una riallada sonora i honesta.
El seu punt de partida d’interacció amb el públic ha quedat molt
limitada però això ha permès fer una neteja imprescindible en el
seu comportament: Són una mena de ioguis que conviden a participar d’una
espiritualitat superior gràcies a la seva ingent pràctica en la
connexió amb els xacres. Les enrgies  Més Enllà són un veí quotidià per a
ells. Les energies flueixen. La neteja interior és un baló que es
pot escupir només practicant un senzill exercici físic i amb la
ferma voluntat de fer fora allò que embruta a l’aura personal. 

Si
Guillem Albà i els Always Drinking Marching Band volguessin
provocarien una revolució festiva a base de patilles, perruques,
cançons tàntriques (amb tonades divertidament estúpides) i amb uns
maillots tipus “Puesta a punto” amb Eva Nasarre que, en realitat
disfressa i protegeix uns actors que exploten la seva ingenuïtat amb
un quadre per a compartir en sopars de Nadal a la feina. Algú
s’atreveix a plantejar-ho al comitè d’empresa? No es ridiculitza
ningú, si no que se li dóna eines per a triomfar en un camp verge per a la majoria,
desconegut, sense embussos ni mals rotllos.

Repeteixin fent una respiració profunda:
ommmmmm. (a poder ser, fent equilibris amb un peu i les mans en
posició de resar per soobre del cap). Si els ha fet gràcia,  busquin on faran una nova funció. si no, evitin anar-hi. Efectivament, una peça per
treure’s manies de sobre i riure del ridicul propi.