El primer cop que vaig veure Ada Vilaró en un escenari simulava una vaca, el novembre farà 13 anys. Tal com sona. Amb una calma pasmosa. I l’esquellot com a espai sonor. Una dècada llarga més tard, torno a sentir aquell dringar en el que serà el seu nou espectacle (360 grams). Però aquell so plàcid, despreocupat, ara sona molt més dolorós i intens. Ella s’actua a sobre per oferir, generosament, el seu testimoni i les seves contradiccions. És un clam a la vida que ha de ser feliç, activa, intensa, ocupada i un cant a la mort que l’ha viscut d’a prop amb la seva àvia pasturant les vaques amb el que ella imagina un silenci redemptor i la seva mastectomia que l’ha donat una nova vida i una nova presència. Ella pesa 360 grams menys que l’Ada de fa una dècada però els ha compensat amb una maduresa i una pau que desvesteix amb cruesa, enteresa i molta llum interior.
Vilaró estrena divendres vinent aquest muntatge al festival TNT i és un dels principals reclams de la propera edició del Festival Escena Poblenou. Aquest espectacle es podrà veure a la Sala Beckett (són veïns de Can Felipa i se senten feliçment obligats a participar-hi). Per primer cop, també s’arriba a implicar el TNC que acollirà la inauguració del festival d’un teatre emergent, que busca commoure i implicar el públic: Atresbandes presenta el muntatge Habitació 1, Última Thule. Serà una acció en la que els tres components de la companyia (Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo), s’inspiren en un conte de Vladimir Nabokov i que ells queden al marge de l’escenari, en el que apareixen Laia Duran, Rober Gómez i Èlia López.
Escena Poblenou manté ben despert el seu programa d’Embrions (projectes de creació) i també la seva voluntat de donar veu a presència femenina a l’escena. Diumenge, sota el paraigues Valentina, es visibilitza aquesta mirada que es clou amb la preciosa i suggerent Sa mateixa, liderada per Joana Gomila i Lali Ayguadé. Per una altra banda, festival repesca (mai més ben dit!) Peix de Fira Tàrrega 2019 i també Anarchy (del TNT 2016!) i mira de connectar amb la comèdia a través de Dejabugo (Under the pelucas), les XL (Degenérate mucho) i el surrealisme d’Eléctrico28 (amb un espectacle itinerant en procés, The frame).
360 grams arrenca amb un discurs que posa en guàrdia el públic que l’envolta. Com a Públic Present 24h o UrGENTestimar la potència violenta de la paraula es va relaxant i impacta la imatge i l’emoció més nua. Ella ens convida a entrar al seu descampat amputat i, procurant no intimidar, busca la carícia suau i l’escalf d’aquella vaca que apareixia en les itineràncies de la Francesca Bonnemaison, d’aquell Projecte Vaca de la memòria. L’abraçada compartida transmet calma per tots els cantons. Un tendre muuu estarrufa la pell.