Sin categoría

by Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial Ramon

1) Quina és la cançó que sona quan es posa els auriculars en la bici estàtica?

“Dolce vita”

“Voyage, voyage”

“Sufre Mamón”

2) Com insinuen la pèrdua de la memòria?

Cada cop l’habitació està més plena, col·lapsa la informació.

Ramon va eliminant el seus trets físics, fins a caminar amb una màscara

Les paraules projectades a la paret perden vocals o consonants

 

i 3) On van anar de viatge tota la família

A Sant Miquel del Fai

A Ciutat del Vaticà

A veure la Fontana di Trevi, a Roma.

by Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial Una història real

Què ofereix l’escriptor a l’editora quan arriba a casa?

Una copa de vi

Una tassa de tè calent

Una pizza mig mossegada


Com desapareix la butaca que representa la dona en el pis familiar?

L’editora se l’emporta a casa.

La psicòloga diu que cal destruir-la.

L’escriptor l’enretira.


Quin element agafa l’editora en la darrera escena?

La butaca de la mare

L’ampolla d’aigua del despatx

La bola del món de l’habitació del noi

by Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial El contrato

1) Carmen Resino va escriure El contrato fa

46 anys

81 anys

25 anys

2) On passa l’acció?

En un vell cinema abandonat

En el pis que comparteixen les protagonistes

En el jardí de la mare de Nora

3) Què volen derribar les protagonistes?

Una estàtua

Un edifici

Un mur

by Deixa un comentari

La peça [kórps] de Miquel Barcelona és més que una creació recent d’un ballarí i coreògraf jove del panorama actual; per a ell ha estat el pas cap a una nova etapa professional en la qual s’ha deixat emportar per intuïcions, interessos i desitjos profunds. Estrenada la darrera edició de Fira Tàrrega i recolzada per diferents teatres, festivals i centres de Catalunya, de [kórps] Barcelona ha estret i expandit Parrà, un duet que ara es presenta al cicle de dansa de La Pedrera. Parlem amb el creador, que es mostra exultant en aquest nou cicle creatiu.

Per parlar de Parrà cal tornar a la peça mare, a [kórps], investigació que ha portat a terme sobre la mort, la violència i les pràctiques populars al voltant d’aquestos dos temes en les societats tradicionals. Parlem de balls com el de vetlatori, executat a les cases on havia mort un infant; o de les fires de dones, aquelles on s’exhibien ballant per aconseguir marit i que es van practicar fins entrat el segle XX en diferents poblacions catalanes i a la mateixa capital.

D’on va venir l’interès per tot aquest món de les tradicions?

Jo no m’havia interessat mai per res tradicional, però en aquell moment [fa un parell d’anys] la meva àvia s’estava morint després de 20 anys de malaltia i això em va portar a pensar en la relació que avui tenim amb la mort. Paral·lelament, estava escoltant el disc 45 cerebros y un corazón de Maria Arnal i Marcel Bagés, que té la cançó Ball del vetlatori i vaig intentar descobrir més pràctiques d’aquest tipus. Vaig començar a llegir el Costumari català de Joan Amades, Fins aquí hem arribat d’Amadeu Carbó i Jordi Cubillos i llibres que tractaven sobre la tradició pagana. Apareix el ginocentrisme, la societat organitzada en els cicles naturals, posant al centre les estacions, la dona ,… tot això va començar a formar l’imaginari de [kórps].

Vas estar acompanyat en aquesta recerca? La Montse Colomé em va ajudar molt; ella em va portar al Jordi Rubio de l’esbart de Rubí, qui em va portar al ball del mortixoll… balls que no s’han perdut, que han evolucionat però no desaparegut.

Quines pràctiques més estan presents a [kórps]? Estan els esquellots, que és el primer objecte que es va fer servir per protestar. La gent anava a la plaça i protestava fent-los sonar; i també hi havia pràctiques violentes associades, com fer-los sonar a les portes de les cases de parelles no acceptades, a les que perseguien pel poble agitant els esquellots si no pagaven una multa.

I de quina manera es reflecteix tot això en l’espectacle? És un espectacle molt enèrgic, on la tradició reviu. Volia treballar el cos cansat, entrar en un món molt físic, fer alguna cosa visceral i a la vegada espiritual.

Parrà és una part de [kórps]…. Si, ja existeix dins de la peça, és un duet entre el Marc Vilajuana i jo, i ara hem desenvolupat el concepte d’aquest duet, hem fet zoom. El cant de la Sibil·la apareix a la peça, és un tema que té una doble lectura: mentre que per la religió la Sibil·la, que és una anunciadora, ve a parlar del fi del paradigma, és com un judici, des de la tradició pagana és un cant d’esperança, “això canviarà per fi”. Em va interessar la contraposició de les dues mirades, la de la culpa i la de l’esperança.

Que vol dir Parrà? És una paraula que apareix en El cant de la Sibil·la [és la conjugació catalana antiga de la forma verbal “apareixerà”]; és un elogi que té a veure amb l’instint i contacte amb la natura, amb les ganes d’avançar, de no destruir, amb la mirada neta cap a l’altre.

Quines característiques té aquest duet?

Marc Vilajuana és un d’aquests intèrprets híbrid que tant m’agraden: meravellós cantant i ballarí. Li vaig proposar fer el duet, creat mà a mà pels dos. A més, hem agafat altres cants gregorians i els interpretem mentre ballem. Li hem volgut donar una estètica bohèmia i afegir el fet teatral utilitzant màscares, que podrien ser gregues o de la Commedia dell’Arte. Vol ser una mena de sacseig sobre la moral, la masculinitat i altres temes. Per mi, cada vegada més, la dansa és una causa, una eina per avançar en la societat.

Com és la dansa de Parrà? Si en [kórps] és més visceral i física, aquí, pel fet que estem cantant alhora és més relaxada, més plàstica, d’imatges i recreació.

Parrà, dia 20 de novembre a les 21 hores.

https://miquelbarcelona.wixsite.com/miquelbarcelona

Dansa Ara La Pedrera

Vídeo teaser de la peça https://vimeo.com/349633023

by Deixa un comentari

Ens diferenciem dels animals per moltes coses, algunes de ben simples. Però potser la més preuada és la memòria. Aquella que ens acompanya durant tota la vida, que per molt que vulguem abandonar-la és la nostra amiga més fidel, i que quan morim deixem als nostres éssers estimats.

Bruels és un cant a aquesta memòria des de la joventut, la que té tota una generació que ha deixat d’estar adormida i busca les respostes que van callar els seus avis, i que mai es van a atrevir a preguntar els seus pares. Sembla ser que vuitanta anys després està més per permès preguntar-se per què.

I precisament és aquesta una de les coses que d’entrada més sorprèn, com tota una nova generació es qüestiona temes als quals les generacions anteriors no havien parat mai gaire atenció i ho fa com si fos un conte. Això sí, lluny de voler emblanquinar els fets, la faula ens transporta a una realitat que molts no vam viure però que sentim massa propera, com si fos nostra. 

A l’assaig vam començar a dibuixar les històries a través del text, conservant els trets diferencials dels actors, els seus noms, la seva parla, la barreja de català i castellà i de gèneres… Ens hem d’imaginar on són, com van vestits i tota la resta que sí que veurem quan entrem a l’Espai Lliure, l’obra estigui tancada i la història més viva que mai.

A la xerradeta post assaig descobrim allò que la “fredor” d’un espai d’assaig no permet veure. Una de les claus de muntatge es troba en la escenografia que, sense fer gaires spoilers, estarà sobreimpresa al terra, una metàfora massa real de la que encara és la casa no escollida dels milers d’ajusticiats del franquisme.  

Les tres bandes escenogràfiques del Lliure faran protagonistes els espectadors. I és que en una obra tan de pell, el nosaltres es converteix en el centre. Algunes de les rèpliques dels intèrprets buscaran una mirada còmplice que, en silenci o no, aquí cadascú és lliure, sabrà que aquesta història també és en part seva.

I acabem com hem començat parlant d’animals que, al cap i a la fi, són els que donen títol al muntatge. Per què Bruels? Perquè són, com es coneix a l’Empordà, els brams estremidors de les bèsties que es queden atrapades al fang. I sense ser bèsties ni animals de cap mena, és el que ressona en les consciències d’aquells que ens neguem a oblidar i que seguirem, generació rere generació, bramant.  

Per sempre, us estimem!

by Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial 18: P.A.U.

Quina muntanya va salvar la vida a en Dabo?

El Gurugú

El Teide

Sierra Nevada


2) Quin instrument es toca en directe?

Una guitarra

instruments de percussió

Un saxo

i 3) Quin personatge representa Europa?

La que sempre diu xifres

El que manipulen la sorra

El que construeix una muntanya amb els llibres