Extrêmités. Cirque Inextrémiste

Per trobar l'equilibri o per desplaçar els contrapesos d'una balança per mantenir el llistó estable cal molta calma, corregir afinant amb una ploma, com una fina funambulista. Per això, jugar amb bombones de butà com a contrapès, o com a peana per fer-hi la palanca és una provocació molt arriscada. En aquest exercici de deliri els elements són indispensables per demostrar el gust pel risc i l'excés. Des del principi, en què un acròbata amb cadira de rodes es converteix en el primer contrapès mòbil. El joc dels tres personatges, gamberros excèntrics, amb les bombones és d'una coherència explosiva.La clau parteix d'una suposada enemistat entre els tres; es deleixen per fer-se la punyeta els uns als altres, sense importar que un d'ells sigui menys autònom que els altres. No li serveix el paper victimista d'inferior, si no és per jugar a favor de la seva trapelleria. Ni tan sols el públic surt indemne de les seves bromes amb els seus ensurts i els seus salts a la balança (amb mortals cap endavant i cap endarrere inclosos).Hi ha una espectaculartit bruta, divertida, que sorprèn l'audiència cada cop. Un cert joc com el De tu a tu, amb qui comparteixen una mirada desinhibida a la diversitat. En l'equilibri més poètic, tot i elposat de gamberrisme remet a Joahnn Le Guillerm (Secret i Terces) o a QOROQ, en el que també es destil·la alguna sorpresa i algun (molt bon) ensurt.

Amb un perfecte equilibri entre la tensió pel risc i la comicitat disbauxada i sorneguera, 'Extrêmités', de la companyia francesa Cirque Inextrémiste, es va coronar com la gran sensació d'aquest Trapezi 2024. Un èxit que serà recordat i va deixar al públic corprès del treball dels seus protagonistes. El col·lectiu creat per Jann Ecauvre en el 2007, va concebre aquest espectacle en el 2012 amb la incorporació del jove Rémi Lecoq, artista paraplègic que domina amb absoluta precisió la cadira de rodes participant en números d'equilibri que disparen la tensió de la carpa. Amb unes bombones de butà i uns taulons de fusta, el trio executa arriscats exercicis que el sorprès públic observa amb el cor en un puny.Les bromes que es fan els tres acròbates en escena, moltes d'elles a compte de la discapacitat de Lecoq –li retiren la cadira i l'ampolla d'orinar, entre altres malifetes-, és un dels principals encerts de la peça. En un principi, la situació pot incomodar a alguns assistents, però la múrria comicitat que gasta Lecoq, responent amb les seves pròpies males jugades a les gamberrades dels seus col·legues, el situen al seu mateix nivell. A més, la proposta és un vehicle molt adequat per a normalitzar la diferència.Sí que és cert que una de les intencions de la 'troupe' és incomodar a l'audiència i impedir que es relaxi amb accions aparentment molt perilloses. Un simulat caos que provoca els crits d'espantats espectadors, com quan cau un tauló del qual es lliuren miraculosament els de la primera fila. També temibles són els llançaments amb la potència de Koeman d'una sabata de Lecoq que sobrevola la carpa fins a superar les últimes files o quan llancen una ampolla de butà al públic que, afortunadament, resulta ser de plàstic.La gosadia de la companyia arriba a l'extrem de convidar a una espectadora a escena i convertir-la de cop en acròbata, saltant a gran altura en el tauló abraçada a l'artista que va d'espavilat. En la funció del dijous, la triada va resultar ser l'acròbata Estefanía Flores, que tremolava –i encara més la seva parella circense, segons va confessar després- davant l'amenaça d'una lesió que li impedís participar l'endemà passat en el seu 'xou' 'Inkognito'. No va haver-hi cap contratemps, i el muntatge va continuar la seva dinàmica delirant fins a l'explosiu final. Fantàstic. Ja estem esperant altres gamberrades de la companyia, com el seu següent espectacle, 'Extension', en el qual Lecoq apareix al comandament d'una excavadora. Que tornin!