SiNOPSi
El Corralito CCA es dedica a donar suport a creadores emergents de Terrassa des de l’any 2015. La voluntat: oferir un espai a joves artistes que encara no saben (o escullen no saber) cap a on van. Treballant des de l’autogestió i l’economia circular, el Corralito vol ser una casella de sortida, o una d’aquelles que permeten avançar més que allò que el dau indica.
La col·laboració amb el TNT es va iniciar el 2020, i acompanya anualment entre dos i tres processos creatius que seran mostrats en el marc del festival. La selecció té tres criteris: u, que siguin peces de creadores amb poca trajectòria —tornant a la idea del dau. Dos, que siguin projectes a les beceroles, que treguin profit de la residència d’estiu a El Corralito. I tres, que siguin projectes sensibles a les urgències temàtiques o metodològiques que d’una manera o altra uneixen les propostes de cada edició del TNT.
Aquest any, hi ha hagut dos projectes seleccionats. En primer lloc, la companyia laSADCUM presenta NAVAJA, una peça coreogràfica que es pregunta per la relació de les generacions més joves amb el sexe. La digitalització dels cossos, l’esclat de la pornografia o la difusió d’imatges hipersexualitzades són parts indestriables d’haver crescut amb internet. El que més fascina a en Guillem Jiménez, director de la companyia, són les fílies i estètiques nascudes en aquest entorn, en concret l’efebofília, ple de mormonxs, alumnes, fills, xandalls, becarixes i mòbils. Tracta aquestes sexualitats a partir del ballet i el musical per retratar les fantasies d’una generació marcada pel metall i la repetició compulsiva de models virtuals. NAVAJA com un ballet-musical de twinks i lolites assassins folklòrics per exposar les sexualitats porno z.
ARTICLE
«El Mercat no els ha coproduït encara» | Por Júlia Vernet Gaudes
En el moment de més incertesa per “les obres del Mercat”, que l’obligaran a expandir-se per teatres i equipaments d’arreu del país per mantenir la seva programació, arriba el cicle “El Mercat no m’ha coproduït encara” a l’equador de la temporada. De fet, es tracta de la darrera programació d’Àngels Margarit, l’anterior directora del Mercat de les Flors, que al setembre va donar pas a la xilena María José Cifuentes, qui ha entomat el doble repte de dirigir la Casa de la Dansa en un moment tan complex com l’actual. Durant dues setmanes (del 20 de febrer a l’1 de març), el Mercat de les Flors acollirà sis espectacles de companyies i artistes de l’escena local catalana que han estat a l’ull de mira de la institució, però amb els qui no s’ha arribat a formalitzar una col·laboració per la creació de nous espectacles. El cicle és una mena de testimoni de la direcció sortint, que deixa constància d’una feina viva i mutant com és la de la programació, que ha de compaginar una visió de present, passat i futur alhora, en aquest cas de la dansa. Toni Galito Els primers a ocupar la sala MAC seran justament Losinformalls, el duet artístic compost per Pere Joseph i Luís García, que presentaran el seu darrer espectacle Perdón (2024). En aquesta peça, Losinformalls es disculpen per ser com són, informals, per ballar sense tecnicismes ni pretensions, per fer-nos riure i incomodar-nos alhora, es disculpen per passar-s’ho bé en escena tot jugant amb els límits de les convencions teatrals o socials. Una bona porta d’entrada per a endinsar-se en l’univers “informal”, que de fet va molt més enllà dels escenaris. També a la sala MAC actuaran dues companyies dirigides per alguns dels creadors més joves i reconeguts alhora del panorama barceloní. Es tracta de la parella artística dels valencians Mar García i Javi Soler, que presentaran Caribe Mix ’23 (2024), un espectacle que tampoc és ben bé un espectacle de dansa, sinó un set de gravació d’un videoclip en què es despulla la ficció darrere la cultura mainstream. Una bona manera per conèixer el treball d’aquesta companyia que es caracteritza justament pel format “Dansa-Concert”, unint els seus respectius backgrounds acadèmics (Institut del Teatre i ESMUC). José Jordán L’altra companyia que actuarà a la sala gran del Mercat de les Flors durant el cicle és laSADCUM, dirigida pel ballarí i coreògraf Guillem Jiménez, també graduat a l’Institut del Teatre i que no ha parat de crear (peces, però també contextos) des del 2020. El leitmotive del seu projecte artístic és la vivència de la virtualitat en les noves generacions, caracteritzades no per ser “noves” sinó per haver nascut en un món digitalitzat i mediat socialment per la tecnologia. La peça que es presentarà al Mercat, Navaja (2024), és un autoretrat d’aquesta generació en relació a la descoberta de la sexualitat a través de l’algoritme. Alan Gomis D’aquests tres espectacles ja estrenats i amb diversos intèrprets a escena, passem a dues propostes molt més íntimes i personals, que es presentaran a la sala Pina Bausch i en format de mostra, ja que són peces encara no estrenades, sinó en procés de creació. Es tracta de dues creadores emergents –de la mateixa generació que laSADCUM–: Mabel Olea i María Jurado, que presentaran Cut One’s Teeth i Angelical, respectivament. De fet, aquestes dues mostres (amb sessió doble cadascuna), formen part d’un altre cicle que ha travessat la temporada actual del Mercat de les Flors, sota el nom Tenir Temps, justament per donar valor i visibilitat al temps com un dels recursos fonamentals per la creació –del que també va formar part Café de Copla de Pol Jiménez, que es va presentara la tardor. La lleidatana Mabel Olea és una ballarina amb una presència i posat inconfusibles, que de fet li ha valgut espais ben diversos com a intèrpret dins i fora de l’àmbit de la dansa. Tanmateix, Cut One’s Teeth, la peça en solitari que presentarà al Mercat, és una declaració d’intensions i una reivindicació de la seva faceta com a creadora, escenificant un autoretrat del seu procés d’aprenentatge i poliment en aquest ofici en què és tan difícil brillar amb llum pròpia i sense caure en els estàndards de bellesa i harmonia que acostumen a empaitar la dansa. D’altra banda, la murciana María Jurado, també graduada a l’Institut del Teatre, presentarà una mostra de la seva tercera peça, en la que explora la figura de l’àngel (i el seu oposat) per endinsar-se en la cara més fosca de la societat contemporània, que encara s’explica a si mateixa en termes de progrés i civilització. En aquest cas, podem parlar d’un treball coreogràfic, però més proper a la dansa conceptual i la performance, en què el cos i l’escena es troben al servei d’una experiència més aviat filosòfica. Helena Garriga Tornant a les peces de mig format, però a la sala Ovidi Montllor, el brasiler Reinaldo Ribeiro, establert entre Barcelona, Tenerife i Madrid, presentarà la peça NO/MAS/SACRE, nascuda del desig de crear des d'una perspectiva decolonial, feminista i compromesa. D’aquí el trio performàtic compost per un piano, una pianista i una ballarina per explorar els límits de la normativitat i les regles preestablertes de la convenció, jugant en l’ambivalència entre poètica i política, o entre pràctica i pensament a través del cos i l’escena. Natalia Roschenco La diversitat de llenguatges i maneres d’entendre el cos, la dansa i l’escena, és palesa entre les sis propostes que acollirà el cicle “El Mercat no m’ha coproduït encara”, que serà una bona oportunitat per conèixer artistes imprescindibles de l’escena local. Podeu trobar més informació del cicle en aquest enllaç: https://mercatflors.cat/el-mercat-no-mha-coproduit-encara/
