ERA. Esbart Rocasagna

El darrer premi Delfí Colomé ha emparentat el ballarí i coreògraf Quim Bigas (La llista, Molar) amb l'Esbart Rocasagna. Bigas treballa una dansa a partir de molta documentació que acaba destil·lant en rètols, o en petites accions. Ara a ERA, partia del coneixement del'Esbart en les danses tradicionals que havia d'anar trencant per donar-li aire i fer que l'acció de gaudir ballant passi per sobre de la tècnica i el reompte de passes. La voluntat de trobar un punt nou ja ho evidencia el vestuari en què totho porta pantlons-faldilles d'una roba vaporosa amb amplis talls per fer-la ben còmoda i permetri que pugui volar. les vetes de les espardenyes pugen més amunt dels genolls com si fossin unes mitges de xarxa i tenen una composiciò similar a complements com la faixa (d'un punt molt tou i gruixut) i d'unes armilles o xals que van de les reixes dels braços a una mena de foulards. És un vestuari que té la trama de la rtradició (ho recorda) i l'ordit de la contemporaneïtat, trenui amb les formes més clàssiques Era és un camp erm, però també el verb “ser” en passat. La dansa, ara, casa amb tot i es barreja entre el públic. És per sobre de tot, el gaudi de la festa i del compartir un bé comú. El treball de Bigas ha estat el de trencar patrons, contínuament, provocant, si cal l'error en el ballador/a. I que l'assumexi sense lamentar-se'n, si no trobant-hi la manera de reenganxar-se a la roda. La música també està fragmentada i parteix d'unversos ben variats. De les tonades més habituals es fan petits salts a música moderna. Evidentment, hi ha un joc de ritmes que aporten sorpresa i joc (també els intèrprets es barregen entre el públic ballant o descansant, momentàniament) i que garanteixi un exercici físic suportable. El cos de ball tant elabora figures conjuntes (algunes coreogràfiques) com es desmembra en solos, parelles o trios, sense importar que hi dominin els rols de gènere. Es respira un optimisme com el de Bufa fort el vent de Pau Alacorn. Aquesta intensitat de música picada porta a repuntar els peus i comprovar que el vent és també temps i que bufa per entre la gent. No costaria gaire saltar a sumar-se en grup a la tornada (si no fos perquè Bigas) no deixa que les peces s'allarguin massa per manenir la imprevisibilitat). La sensació veient ballar-los és la de voler disfrutar d'una llarga sobretaula entre amics i desconeguts per cantar, ballai i xerrar sense preocupar-se qui és el pare i la mare de qui. Gaudint del moment.

A l'Ésdansa es va estrenar “ERA”, una peça sobre la terra com allò que ens sosté, però també sobre les noves maneres d’entendre la cultura, fruit de la col·laboració entre l’Esbart Rocasagna del Penedès i el coreògraf Quim Bigas. El que més destaca és la reinterpretació de la indumentària tradicional, amb un vestuari molt colorit i actualitzat (Andrea Otín), que coincideix amb el plantejament coreogràfic de la peça que es proposa imaginar com serien avui dia les danses tradicionals. Es tracta del projecte guanyador de la quarta edició del Premi Delfí Colomé.