SiNOPSi
Despertem en un lloc solitari després d’un llarg aïllament. Ens falta quelcom. Comencem a buscar dins nostre per tornar a completar-nos: busquem entre les nostres llums i les nostres ombres, parts de nosaltres que semblen contradictòries, però que són complementàries: el surrealisme, la racionalitat, la certesa, la poesia… I de sobte, quan el món exterior xoca amb l’interior, ens adonem encara més nítidament de la necessitat d’anar a buscar i connectar amb l’altre. Amb l’altra. I poder tocar-nos, donar-nos la mà, abraçar-nos, compartir-nos… Com mitges paraules que es busquen per a compondre una frase… Perquè a vegades sentim que estem fets i fetes de moltes meitats. Equilibri, confiança, dualitat, separació, conflictes … Són conceptes que apareixen en aquesta proposta circense i coreogràfica per a sis acròbates que recull el nostre anar i venir entre una o un mateix i les altres persones, en una recerca constant per a completar-nos.
NUYE és un projecte de creació per sis acròbates que sorgeix de l’exploració de les diverses dinàmiques de les relacions de parella. La nostra societat ha incorporat una visió profunda i oberta de les parelles, que prenen múltiples formes: un home i una dona, dues dones, dos homes, dues persones que no estan necessàriament lligades a un d’aquests gèneres… Al mateix temps, com a acròbates, les dinàmiques de parella representen el nostre dia a dia. Estem constantment en contacte amb l’altra persona, ens toquem i ens comuniquem molt profundament de manera no verbal… Sempre estem gestionant els estats d’ànim, la càrrega física i les emocions de l’altre. Però l’obra artística és mirall de la societat i la realitat ha anat modificant el nostre procés de creació. En un moment com l’actual, en què l’aïllament ens ha estat imposat, creix la introspecció i la recerca interna. Alhora, el contacte amb l’altre esdevé més valuós que mai. Anar i venir entre un mateix i els i les altres, en una recerca constant per sentir-nos complets, és l’eix d’aquesta proposta circense i coreogràfica. Tot té lloc en un escenari ocupat per una paret modular que pren vida, amb els seus forats, portes i un trampolí i que, com nosaltres, té moltes cares.
Aquesta és la nova producció d’una companyia nascuda el 2009 amb un nom que vol dir “sí” en sard o que respon a l’acrònim d’élans imprévus accordés (“impulsos imprevistos acordats”, en francès), segons preferiu, i que va aplegar artistes de companyies diverses. Junts, han creat quatre espectacles (CAPAS, inTarsi, Espera, La Pranza!) i han esdevingut ja tot un referent, a Catalunya i al conjunt de l’Estat, d’un circ contemporani que col·loca l’ésser humà al centre de les seves creacions.
