La companyia eia (tot en minúscules) ha construiït una nova coreografia d’acrobàcies màgica. NUYE (tot en majúscules) confirma el pas de solidesa d’InTarsi (amb la T en majúscula), d’ara ja fa cinc anys i de Capas. Ara, són tres parelles de mà a mà, que es fusionen per moments i que inciten a una relació de convivència i lluita en un espai indeterminat. La peça parteix de dues bases molt sòlides: el treball més tècnic de l’acrobàcia per parelles (amb estructures de fins a tres persones d’alçada i uns mortals que provoquen sorpresa per l’alçada o per la velocitat) i el joc d’aquesta tècnica jugant amb dos elements mòbils en continua evolució, que acaben sent hipnòtics.

A aquests dos puntals de NUYE se li afegeix el toc de clown de la tercera parella (“Hola, som de l’associació El Faro i venim a donar lllum”…. FOSC!) que provoca un canvi de relacions entre els habitants dels dos mòduls. També al començament hi ha una construcció d’un joc, d’un cos, a partir de les extremitats dels sis artistes que tindrà segones remirades a l’explotació de les possibilitats del cos (i els seus efectes visuals) durant bona part de la peça. Són un joc intrigant, que sorprèn, que recorda la dansa pictòrica de Dimitris Papaioannou (The great tamer, i en menor mesura, Transverse orientation) i de James Thiérrée ( La Veillée des abysses, Raoul, Tabac rouge i La grenouille avait raison).

eia coincideix en aquest món de circ sorprenent d’Animal Religion (Ahir, Fang, Fenomen…). Però si Quim Giron juga amb verticals i en com les integra en un muntatge de circ contemporani, els d’eia tiren del mà a mà, i les involucren amb els seus elements en construció, o mòbils. Són peces d’una fusteria de precisió que aporten la sorpresa i el gir que el distancia del clàssic “més difícil encara” (tot i que no en fugen, tampoc). En el treball de coreografia acrobàtica (enllacen les figures fins a traslladar la dificultat tècnica a un preciós camp de moviment molt plàstic com els de Guy Nader i Maria Campos (Made of Space) hi emergeix una relació de parella molt obscura, que deixa molt camp per córrer a l’espectador (i imaginar per quin motiu, un dels 4 habitants originals acaba resultant-ne expulsat). Potser seria bo donar alguna pista de més…