Hip Hop Big

Dues fades s´han escapat de l´Escola Oficial de Màgia, la Fada Fantàstica i la Fada Farra, que es força trapella. Per si fos poc, Caputxeta i Peter Pan han fugit dels seus respectius contes, amb la voluntat de fer-se grans.  Tot aquest enrenou sobrepassa a la Fada dels Contes, la fada major, que haurà de demanar l´ajut del públic i invocar els poders màgics del Hip Hop, per posar remei al batibull.  L´espectacle funciona des del primer moment, els joves ballarins es desenvolupen amb soltesa a la part teatral i realment son notables en la part coreogràfica. El Hip Hop, magnífica la selecció musical, es un ball que enganxa i és molt proper als nens i als adolescents. El guió és senzill però està ben lligat i té moments especialment aconseguits com l´escena del mirall, en que la Caputxeta i en Peter Pan nens es confronten amb els seus pars adolescents. Les coreografies, com ja hem dit, son brillants i el ritme ben sostingut omple una hora de diversió garantida. El públic surt amb moltes ganes de ballar, clar que el que podem veure a escena no es gens fàcil, cal practicar i practicar, assajar i assajar.La dramatúrgia és de la reconeguda comunicadora Elisenda Roca, que assumeix també la tasca de directora conjuntament amb la coreògrafa Gina de Haro, que dirigeix la part de dansa. L´actriu Mònica Glaenzel composa una divertida Fada dels Contes i un grup d´entusiastes ballarins-actors, molt joves, donen vida a les dues fades díscoles, a la Caputxeta i en Peter Pan, nens i joves. Per qüestió legal d´edat dels intèrprets, es van alternant a cada funció. Així, segons el dia, Arlet Escorihuela i Júlia Morell interpreten a la Fada Fantàstica, Ainhoa Vidal es sempre la Fada Farra, i les divertides Caputxetes són Daniela Morlán i Martina Vázquez, els petits Peter Pan, Gabriel Armengual i Pep Herrero i els Peter Pan grans, Ariel Fernández i Joan Roca. La Caputxeta gran està interpretada per Anna Martínez. La producció es de Vania Produccions, productora d´espectacles de Teatre i Música, amb 20 anys de recorregut, i que manté a l´apartat de teatre infantil, Jo vaig amb mí, espectacle dirigit per Paco Mir. www.vania.esUna comunicadora tot terrenyElisenda Roca (Barcelona, 14 de febrer del 1963), es una comunicadora nata, de llarg recorregut, que ha treballat a la radio i a la televisió, ha escrit llibres dirigits als pares i als nens, i ha dirigit teatre. En aquesta faceta va començar el 2006, dirigint la posta en escena de l´obra de Woody Allen, Misterioso asesinato en Manhattan i el 2013, el musical T´estimo ets perfecte, ja et canviaré. Va començar com a professional al programa de Radio Juventud, Tutti Frutti, quan sols tenia 17 anys. Una coreògrafa i ballarina elèctricaGina de Haro és coreògrafa, ballarina i pedagoga.  Ha estrenat diversos espectacles amb la seva companyia, Soul Empire. Es poden veure diversos dels seus treballs a you tube. Dona classes a l´Escola Company&Company, on ha format diversos grups destacats de joves. A You Tube es pot veure un vídeo, Jagerfly, amb un d´aquests grups de gent jove. Text: [email protected]

La directora i periodista Elisenda Roca s'estrena en la dramatúrgia familiar amb un conte de múltiples capes. La canalla queda atrapada pel joc dels personatges (les fades i els personatges de conte). Circula constant el joc del hip hop que esdevé el llenguatge que comparteixen els joves. La fada narradora (una divertida Mònica Glaenzel) prova de rellegir el conte per veure com es resol l'embolic.Hip hop big parteix dels recursos dels personatges de conte tradicionals (La Caputxeta vermella i Peter Pan) per inventar-se una situació fantasiosa que va enredant-se gràcies a la peripècia de les fades aprenents i dels personatges que tenen dèria en créixer. En el fons, una situació similar a Alícia al país de les meravelles. Però si en aquella ocasió, Marta Buchaca, hi afegia una trama contemporània per fer-la pròxima a la canalla i als pares d'avui en dia. A Hip hop big, funciona com un punt d'arrencada d'una narració qe, en realitat, ajuda a desenvolupar coreografies de hip hop, que són passió del públic escolar. Les tècniques de la dansa urbana permet desgranar la història (ara rebobinant, com autòmats, ara ballant i fent moviments acrobàtics com les batalles entre els breakers). L'obra és ambiciosa perquè exigeix un repartiment molt gran (i més tenint en compte que cal presentar-lo doblat per raons d'edat dels intèrprets)i mostra uns ballarins que, tot i la seva curta edat demostren ritme i potència. Hi ha un punt evident d'exhibició del ball, com en els treballs de Brodas Bros. (Brodas Bros 10 anys!).