La directora i periodista Elisenda Roca s’estrena en la dramatúrgia familiar amb un conte de múltiples capes. La canalla queda atrapada pel joc dels personatges (les fades i els personatges de conte). Circula constant el joc del hip hop que esdevé el llenguatge que comparteixen els joves. La fada narradora (una divertida Mònica Glaenzel) prova de rellegir el conte per veure com es resol l’embolic.

Hip hop big parteix dels recursos dels personatges de conte tradicionals (La Caputxeta vermella i Peter Pan) per inventar-se una situació fantasiosa que va enredant-se gràcies a la peripècia de les fades aprenents i dels personatges que tenen dèria en créixer. En el fons, una situació similar a Alícia al país de les meravelles. Però si en aquella ocasió, Marta Buchaca, hi afegia una trama contemporània per fer-la pròxima a la canalla i als pares d’avui en dia. A Hip hop big, funciona com un punt d’arrencada d’una narració qe, en realitat, ajuda a desenvolupar coreografies de hip hop, que són passió del públic escolar. Les tècniques de la dansa urbana permet desgranar la història (ara rebobinant, com autòmats, ara ballant i fent moviments acrobàtics com les batalles entre els breakers). L’obra és ambiciosa perquè exigeix un repartiment molt gran (i més tenint en compte que cal presentar-lo doblat per raons d’edat dels intèrprets)i mostra uns ballarins que, tot i la seva curta edat demostren ritme i potència. Hi ha un punt evident d’exhibició del ball, com en els treballs de Brodas Bros. (Brodas Bros 10 anys!).