Unheimlich

¿Cuántas veces te miras al espejo antes de salir de casa? Unheimlich es una especie de espejo emocional, una experiencia que somete al espectador y le obliga a mirar, a cuestionarse todo aquello que sus ojos están viendo. Incluso desde antes de entrar en la sala, casi vacía, la sorpresa inicial ya te predispone a que tu cuerpo y mente no se sienta como un simple espectador pasivo. Una vez traspasado el lindar de la puerta, el silencio es casi absoluto, algo que caracteriza casi toda la pieza. Eso sí debería ser requisito imprescindible hacerlo con la mirada curiosa de aquella persona que no sabe más allá de lo que ha leído en cuatro líneas de sinopsis.Es importante ir a ciegas a este montaje con la mente dispuesta a dejarte llevar. En una época donde mirar y ser mirado es uno de los pasatiempos con más seguidores, la compañía Pelipolaca + Les Desvestides nos provoca una mirada crítica, un continuo cuestionamiento de si aquellas imágenes que estamos viendo, en estricto silencio, no sea más que un seguido de acciones que repetimos sin cesar en nuestro día a día. Porque sí, aunque no nos demos cuenta, vivimos en un mundo donde la imagen lo atrapa todo, lo engulle todo y es un gran monstruo que nos engulle sin que le pongamos resistencia.(...)Despertalab vuelve a regalarnos un soplo de aire fresco, toda una ruptura de esquemas, con un montaje, semi montado, laboratorio o working progress donde el espectador, a pesar de estar todo el tiempo detrás de una cuarta pared, es interpelado sin palabras ni miradas durante los 55 minutos. ¡Qué gusto salir de la sala después de una mirada tan sugestiva, crítica y, porque no, interesante!

Aquest espectacle viatja per punts cardinals, aparentment, oposats per arribar a una tesi molt pensada i contundent: la poca visibilitat de la dona en la vida social, més enllà de la seva representació com a complement social, sent retratada nua als museus. Tot i que l'acció i la situació quedi acotada al museu, es extrapolable a tots els camps. De fet, aquesta denúncia, que ha estat reconeguda per la Beca DespertaLAB (com també el lúcid Excalibur i altres històries d'altres animals morts dels Hermanos Picahueso), coincideix en una cartellera que exigeix un empoderament femení.  Però ho fa sense que les actrius, pràcticament, pronunciïn paraula. Sí que tenen una partitura de moviment molt concreta. I el suport d'una veu en off que centra i concentra les possibles lectures dels espectadors. Unheimlich se situa dins d'un museu. I recull les maneres com les usuàries s'aturen, o no, al davant dels quadres. Un treball d'observació i mimetisme que (sense l'excentricitat d'El Tricicle) porta al riure discrets dels espectadors. Perquè els tics dels personatges es van reproduint. I, en la mesura que es van reconeixent entre elles, sala a sala i que van creuant mirades, arriba el joc, més tard, per completar una bellesa bruta. Efectivament, el culte al cos, tant sobredimensionat, amaga drames en silenci. I les Pelipolacas reivindiquen a dinamitar-ho. Amb l'honestedat del seu cos (dins d'un mallot que les retrata) o sense i la valentia de la  mirada frontal.Casualment, Teatre Kaddish aborda aquesta mateixa temàtica de la història de l'art en una peça bessona: Fem (la llista de Lourdes) Les Pelipolacas arriben a conclusions similars sense la necessitat de disposar d'una conferència escenificada, representant sessions en formats diferents per despertar la sorpresa a l'espectador. En canvi, aquest Unheimlich és molt més auster, de matís. El que porta a una perillosa lentitud. Tot i la guia de la veu en off, el visita al museu li aniria molt bé una tensió dramàtica (encara que sigui de recurs) per recosir la tesi compromesa. O algun efecte escènic que  donés més capes a la seva interpretació.L'obra, que es ja es va poder veure com a càpsula a Escena Poblenou en estat embrionari, recupera Gal·la Sabaté a l'Atrium: una actriu que, just sortir de l'Institut del Teatre, va propiciar la trilogia de la imperfecció amb les altres actrius de la companyia, d'aquella època (Patrícia Mendoza i Mireia Trias): Nora, Júlia i Nina.