La gallina dels ous d’or

Zum zum Teatre es recolza en un conte clàssic per desenvolupar molt més la relació dels actors amb la pròpia obra. Ho fan amb una senzillesa insultant, ben directe, que revela on han comprat els llums o de quina procedència és l'ukelele, fent mofa (i utilitzant, alhora) el recurs de la cançó per fer més atractiv la funció. Com en moltes obres de les companyiees històriques, l'espai té una persoonallitat pròpia, de cambra dels mals endreços, en què (com en el joc infantil) cada element guanya el paper protagonista i sorprèn. La gallina misteriosa, agraïda entra enuna granja que acullen tota bestiola despistada. Des del pelicà als flamencs. Són feliços amb les seves dèries i misèries. Però adonar-se que l'or els permet fugir del seu dia a dia, els alllunya alhora del seu ordre vital i acaba perdent el ritme pausat, d'esquena encorbada, dels protagonistes. Una peça blanca de veritable fusteria teatral no només per la seva capacitat d'armar una història (i  anar-la desgranant, sense oblidar ni fills ni  pares), si no per l'espai fet, aparentment de trossos de fusteria que li donen un to poètic, de conte tendre, immillorable. És un espai que respon al resultat de l'habitació del fill quan ha acabat de jugar amb tot el que ha trobat pels calaixos dels jocs, una barreja d'elements, que aporten una coherència impensable.

No és gens fàcil treure la pols a un conte moral com el de La gallina dels ous d’or: un conte sobre l’avarícia; aquest vici que sembla enterrat en el més profund dels fonaments de l’hiperconsumisme. Zum-zum Teatre amb la dramatúrgia i direcció de Ramon Molins n’han fet un magnífic espectacle per a tots els públics. Després de La nena que vivia en una capsa de sabates -un espectacle realitzat en vídeo mapping-, han pres conte tradicional i han sabut fer-ne una lectura directament connectada amb l’actualitat. La granja d’aquesta versió és una granja-refugi per a les aus migratòries que s’han perdut. Els grangers que les acullen són una parella d’ancians encantadors que, malgrat els seus escassos recursos econòmics, ofereixen aliment i seguretat a totes les aus que s’hi atansen -sovint a desgrat dels seus veïns. La posada en escena té una estètica pròpia dels contes de fades, plena d’enginys fabricats amb quatre andròmines que resulten atractius i divertits. La interpretació barreja els titelles i l’ús de la màscara. A poc a poc, amb una lentitud buscada i desitjable, es va desgranant una història farcida de gags típics dels espectacles de pallassos. La reiteració és aquí un recurs ben usat que dona al públic la possibilitat d’anticipar-se a l’acció i desencadena la hilaritat dels més petits. La música enregistrada es sincronitza amb la interpretació dels dos actors que canten en directe, amb algun gag de per mig que esdevé una clicada d’ull al públic. Aquesta gallina no farà rics als seus artífex però de ben segur que els durà moltes satisfaccions. De moment, ja ha post el Premi FETEN 2017 a la millor direcció i dos premis Drac d’Or 2017 en la Fira de Titelles de Lleida.

Zum-Zum Teatre porta a l’escenari una versió divertida, enginyosa, propera i artesanal de la coneguda faula i ens mostra explícitament com n’arriba a ser de perillosa l’avarícia. De la mà d’una entranyable parella de vellets grangers, molt pobres però molt generosos, veurem com la seva vida fa un gir conduint-los a la riquesa, l’avarícia i, de nou, a la pobresa. Perquè, per més antiga que sigui la història (una gallina que pon ous d’or fins que la cosa s’acaba...), la moral que carrega no té data de caducitat. Ni edat! És, en tota regla, un espectacle per a tots els públics que enganxa des dels infants a partir de 4 anys fins als adults que es deixen de prejudicis per gaudir d’una proposta que cuida fins al mínim detall i que, sense alliçonar-los, els llança recordatoris que sempre va bé tenir presents. L’escenografia de cartró, fusta i uralita, la caracterització amb màscares d’ulleres i nas incorporat, la música tocada i cantada en directe, la narració i les sortides de personatge, la il·luminació amb llums i endolls a la vista, els rètols de lletres o dibuixos, els engranatges de fils que transporten objectes... tot plegat configura una posada en escena aparentment –ja que no ho és– senzilla i alhora atractiva, efectiva i molt coherent. Els gags quotidians i les dites populars mariden amb el to de conte, clownesc i fins i tot de musical (fabulosa la delicada banda sonora) d’una obra que brilla, sobretot, pel treball d’actors i la manipulació dels titelles i objectes com si fossin joguines. A diferència d’altres produccions de la companyia amb una notable presència de recursos multimèdia com ‘La camisa de l’home feliç’ o ‘La nena que vivia en una capsa de sabates’, Zum-Zum posa en valor aquí el vessant més tangible del teatre revisitant els fonaments del gènere amb tanta professionalitat com humilitat.