Zum zum Teatre es recolza en un conte clàssic per desenvolupar molt més la relació dels actors amb la pròpia obra. Ho fan amb una senzillesa insultant, ben directe, que revela on han comprat els llums o de quina procedència és l’ukelele, fent mofa (i utilitzant, alhora) el recurs de la cançó per fer més atractiv la funció. Com en moltes obres de les companyiees històriques, l’espai té una persoonallitat pròpia, de cambra dels mals endreços, en què (com en el joc infantil) cada element guanya el paper protagonista i sorprèn. La gallina misteriosa, agraïda entra enuna granja que acullen tota bestiola despistada. Des del pelicà als flamencs. Són feliços amb les seves dèries i misèries. Però adonar-se que l’or els permet fugir del seu dia a dia, els alllunya alhora del seu ordre vital i acaba perdent el ritme pausat, d’esquena encorbada, dels protagonistes. 

Una peça blanca de veritable fusteria teatral no només per la seva capacitat d’armar una història (i  anar-la desgranant, sense oblidar ni fills ni  pares), si no per l’espai fet, aparentment de trossos de fusteria que li donen un to poètic, de conte tendre, immillorable. És un espai que respon al resultat de l’habitació del fill quan ha acabat de jugar amb tot el que ha trobat pels calaixos dels jocs, una barreja d’elements, que aporten una coherència impensable.