El bosc com balla

El primer espectacle de la nova companyia teatral 'Cal Teatre' ens explica la història de Lukas, a partir d'una llegenda africana, que diu que tots els nens i nenes quan neixen, tenen una cançó única per a ells, que cada arbre (posseïdor cadascun d'aquesta singular melodia) transmet a la mare del nadó corresponent.Punt de partida màgic, profundament arrelat en la rondallística oral que, per molt que identifiquem l'origen geogràfic, no deixa de recordar-nos l'aire que tenen les històries tradicionals.La resta de l'argument és de la companyia, i ens posa al davant una mare muda, que pot sentir la cançó que un arbre li regala pel seu fill, però que no li pot cantar. Pels prejudicis de la resta de la tribu, tots dos han de marxar i viure sols al bosc. Lukas creix, i té un sentit innat per a la música, que sempre ha d'amagar a la mare, que li té prohibit cantar. L'arribada d'un personatge sense gaire escrúpols en tot allò que sigui fer-se ric, produirà la casualitat que nen i arbre -i per tant cançó- es trobin.Cal destacar la posada en escena, i especialment la presència en tot moment de la violinista (Aloma Ruiz) que posa la banda sonora al conte, interpretant les diverses melodies sobre els loops que ella mateixa va enregistrant en directe des del principi del conte. La producció, molt especialment tot el referit a vestuari i sobretot titelles, manipulats amb una tija des del darrere del cap de cadascun, està molt ben acabada, i l'escenografia evoca un bosc, en obrir-se i tancar-se per tal de donar-nos la sensació d'anar a llocs nous que, al capdavall, són plens d'arbres.La interpretació dels dos actors-manipuladors (Jordi Font i Carlos Gallardo) és correcta, tot i que com passa altres vegades, és evident que és el seu primer treball per a infants, però és molt d'agrair la dicció i moviments clars i tranquils. On potser trobaríem un problema és en el desenvolupament dramatúrgic, i sobretot les derives poc explicades dels personatges adults cap a actituds i comportaments que, ben segur, poc o res tenen a veure amb l'esperit original de la llegenda, creant la sensació que ens trobem davant de dues històries empeltades, i mirades d'encaixar, però a les quals encara els falta una bona afinació per a resultar coherents entre sí. No en va, comenten els intèrprets que no deixa de ser una estrena -la del Tantarantana- a l'espera de rodar l'espectacle en escenaris i amb públics diferents.Amb tot, una proposta interessant d'una nova companyia, arribada fa poc al circuit familiar, que mereix l'atenció del públic i que, en general, agrada a petits i grans.

La mare del Lukas és muda. Els petits espectadors d'aquesta història assistiran a l'escena del naixement del Lukas, feta amb tota la delicadesa que el tema requereix. Tothom té una cançó a la seva vida. Però la mare del Lukas no en pot tenir cap perquè no la podria cantar. Per això no vol sentir tampoc que el Lukas, quan ve del bosc, canti. Però el Lukas no pararà fins a trobar la seva pròpia cançó. (...)L'espectacle, amb música en directe que interpreta la violinista Aloma Ruiz i que marca la tensió de cada moment i cadascuna de les accions, compta amb una escenografia de caire fantàstic que, amb una càlida il·luminació, representa el bosc —espai màgic de tots els contes— i d'entre els arbres, apareixen i desapareixen els diferents personatges que es representen amb titelles i els dos titellaires i narradors a la vista. (...)El mal i el bé són representats per dos personatges oposats, el carreter i el petit Lukas. I la importància que la mare concedeixi el desig del petit Lukas quan aquest ha demostrat que l'estima i que no ha venut la seva llibertat, el porta a sacrificar, si cal, allò que més desitja. Però sacrificis d'aquesta mena tenen sempre recompensa. Una història amb moralitat per despertar la sensibilitat dels petits espectadors subtilment representada amb un registre poètic que aconsegueix que els cinquanta minuts de l'espectacle se segueixin amb tanta expectació com en un inusual i respectuós silenci. (...)