El primer espectacle de la nova companyia teatral ‘Cal Teatre’ ens
explica la història de Lukas, a partir d’una llegenda africana, que diu
que tots els nens i nenes quan neixen, tenen una cançó única per a ells,
que cada arbre (posseïdor cadascun d’aquesta singular melodia) transmet
a la mare del nadó corresponent.

Punt de partida màgic,
profundament arrelat en la rondallística oral que, per molt que
identifiquem l’origen geogràfic, no deixa de recordar-nos l’aire que
tenen les històries tradicionals.

La resta de l’argument és de la
companyia, i ens posa al davant una mare muda, que pot sentir la cançó
que un arbre li regala pel seu fill, però que no li pot cantar. Pels
prejudicis de la resta de la tribu, tots dos han de marxar i viure sols
al bosc. Lukas creix, i té un sentit innat per a la música, que sempre
ha d’amagar a la mare, que li té prohibit cantar. L’arribada d’un
personatge sense gaire escrúpols en tot allò que sigui fer-se ric,
produirà la casualitat que nen i arbre -i per tant cançó- es trobin.

Cal
destacar la posada en escena, i especialment la presència en tot moment
de la violinista (Aloma Ruiz) que posa la banda sonora al conte,
interpretant les diverses melodies sobre els loops que ella mateixa va
enregistrant en directe des del principi del conte. La producció, molt
especialment tot el referit a vestuari i sobretot titelles, manipulats
amb una tija des del darrere del cap de cadascun, està molt ben acabada,
i l’escenografia evoca un bosc, en obrir-se i tancar-se per tal de
donar-nos la sensació d’anar a llocs nous que, al capdavall, són plens
d’arbres.

La interpretació dels dos actors-manipuladors (Jordi
Font i Carlos Gallardo) és correcta, tot i que com passa altres vegades,
és evident que és el seu primer treball per a infants, però és molt
d’agrair la dicció i moviments clars i tranquils. On potser trobaríem un
problema és en el desenvolupament dramatúrgic, i sobretot les derives
poc explicades dels personatges adults cap a actituds i comportaments
que, ben segur, poc o res tenen a veure amb l’esperit original de la
llegenda, creant la sensació que ens trobem davant de dues històries
empeltades, i mirades d’encaixar, però a les quals encara els falta una
bona afinació per a resultar coherents entre sí. No en va, comenten els
intèrprets que no deixa de ser una estrena -la del Tantarantana- a
l’espera de rodar l’espectacle en escenaris i amb públics diferents.

Amb
tot, una proposta interessant d’una nova companyia, arribada fa poc al
circuit familiar, que mereix l’atenció del públic i que, en general,
agrada a petits i grans.