Apocalypse Uploaded

En el seu camí de construcció i fixació d'un llenguatge propi, Laminimal ha creat una trilogia polièdrica que parla en tres temps: passat, present i, ara, futur. En la seva recerca d'una dramatúrgia de múltiples veus, la llibertat que aporta la construcció d'un avenir apocalíptic els permet assolir una força poètica més rica, també més pertorbadora. Els actors-personatge imaginen situacions i comportaments d'uns éssers que ens parlen ancorats en la incertesa del present. Els canvis d'espai, pròleg i epíleg, oxigenen l'estructura d'una proposta que, com ja passava amb les anteriors, bombardeja al públic amb múltiples històries i reflexions que costen de pair a curt termini. El solatge que resta d''Apocalypse Uploaded' reafirma la constatació d'estar davant d'una companyia singular, que ha escollit un camí molt complicat però que té al davant tot el potencial d'una expressivitat sense límits. Llarga vida a Laminimal.

Laminimal, companyia nascuda fa poc més de sis anys a l’Obrador de la Sala Beckett, és un dels grups més interessants i peculiars del panorama actual. El seu és el teatre sistèmic: un sistema inventat pel tòtem José Sanchis Sinisterra que, a partir de repeticions, pretén arribar al contingut a partir del comportament. Després De ‘Fer sonar una flor, malgrat tot: el suïcidi de l’elefant hipotecat’, on analitzaven l’actualitat i ‘La supervivencia de las luciérnagas’,-sobre l’anomenada transició espanyola-, arriba ‘Apocalypse Uploaded’ el seu espectacle més rodó i, alhora, més accessible. La culminació de la dramatúrgia sistèmica ideada per Sanchis Sinisterra. Un conjunt d’històries anònimes en un futur rabiosament proper que ens obliguen a reflexionar sobre el present i la identitat. Per què es pot lluitar? Per què s’ha de viure? La resposta és un nus a la gola al ritme de David Bowie. Apocalypse Uploaded mereix fer temporada a Barcelona. 

 LAMiniMAL ha tancat la seva trilogia Fer sonar la flor... sobre la història. Ho fa amb una peça assentada al futur, en una distòpia. Si anteriorment havien tractat la transició espanyola (La supervivencia de las luciérnagas) i una mena d'actualitat (El suïcidi de l'elefant hipotecat) ara intueixen el futur, de fet, el final de tot plegat. Mantenen, evidentmentment la seva teatralitat partint de l'exercici ideat per Sanchis Sinisterra i la dramatútgia parteix de monòlegs individuals explicats en petits grups. Teatre fragmentat i de reppetició, que està exposada a unua estrsanya aleatorietat. El treball implica una concentració dels actors més que notable. En aquesta peça, però, de seguida, la situació s'unifica (en aquest cas, no hi ha canvi de moviment de l'espectador pràcticament i es pot seguir el fil de la història). LAMiniMAL proposa molts fi del món, o de la humanitat. Recorda en part aquell Morir a Bagdad ( que repetirien posteriorment dins del programa del Fòrum de les Cultures. 2004) en què una vintena de personatges explicaven des del taüt com van morir en la guerra d'Iraq. Amb les seves petites coses a mig fer. Projectes truncats.El que compta, a Apocalypse uploaded, és on conflueixen les petites històries anònimes. Les ànimes, ja sense vida, decideixen convidar a què tothom se sumi a convertir-se en un ens sense forma, ni cos, ni voluntat: en una mena de cèl·lula mare d'un cos conjunt. És una distòpia portada a l'extrem, que entreté i imagina una felicitat després de l'Apocalipsi a partir dels ítems d'avui: les connexions al món virtual són un material sobre el que la companyia ha construït aquest nou futur. Hi h una certa voluntat de reconciliar-se amb el públic i convida a un bri d'esperança,a una mena de tornar a néixer de la societat. Hi ha una tímida confiança en què no es repetiran els errors del passat. Una peça que treballa la música, el moviment,, la interpretació en petit grup i en conjunt. Molta feina per a expressar un món que, finalment, apareix complet però sense que busqui una veritat, que generi empatia amb els espectadors. Estranya circumstància que repeteix sempre aquesta teatralitat ideada per Sanchis Sinisterra. Quan una acció passa a escena, per increïble que sembli, passa a ser possible en la vida real?