L’onzena plaga

Fa olor a capítol final de sèrie americana. Que tanca la història d'uns personatges i, alhora, permet imaginar una seqüela amb el protagonista misteriós del "Tot pels diners". És una peça rodona, que s'entén el to i la trama. S'ha volgut assegurar la rematada i sembla prudent. Victoria Szpunberg assegurava que era la seva peça més clara i, efectivament, tot i el gust per les el·lipsis es pot seguir fàcilment. no té una gran pretensió de dramatúrgia experimental però és el que necessitava aquesta trilogia. Com en una sèrie, no tenen vergonya de fer caricatures de personatges jugant en certa manera amb el tòpic, tot i que cada personatge es reserva un gir (des de la soferta argentina, pragmàtica i materialista obsessiva per les sabates però amb un punt de voluntat creativa fins a la comercial de raticida que resulta ser alguna cosa més que una simple experta en inflar factures dels clients). Manuel Sans (Dylan Bravo) fa una presència quasi fantasmagòrica, però que remet molt bé als seus antecedents i que resulta catàrtic per a la protagonista. Mima Riera torna a agafar les regnes i a presentar un personatge tant lúcid com fràgil. Que troba una solució que desagradarà moralment a tothom probablement però que resol les necessitats dels seus companys de quadre.La trilogia "Tot pels diners" ha tingut una notable assistència de públic. Els que han vist els dos primers capítols tenen encara 10 dies per completar la trilogia. Qui no n'hagi vist cap, que s'esperi i s'aventuri amb la marató dels 20 i 21 de juny. Tots els que han vist els primers capítols quan veuen que es confirma el projecte (encara no tancat quan es va estrenar "Mammon") lamenten perdre's una vetllada amb Dylan Bravo i els seus mon canviants (de ser un perdedor amb sort a Las Vegas, passa a ser un anònim voluntariós que s'enamora de qui toca i, finalment, una mena d'àngel de la mort final).

Sopar al jardí. Gespa artificial. Pastís de cal Escribà per llepar-s'hi els dits. Quatre personatges inicials: una parella homosexual i una altra heterosexual. I un exemplar de Google Glass que, a més de convertir qui les porta en un unicorn de vidre, augmenten la realitat i atorguen a l'usuari les possibilitats de les aplicacions d'un smartphone o un ordinador a l'alçada d'un ull de la cara que, d'altra banda i tot sigui dit, és el que costen.Però tant les Google Glass com el pastís de cal Escribà desapareixen de la pista a la primera escena en un plis plas i no se'n parlarà més. Una decepció per als amants de les tecnologies i una altra decepció per als llépols. I és que l'obra que tanca la trilogia 'Tot pels diners' és així: posa la mel a la boca i, tot just paladejar-la, canvia de tast.'L'onzena plaga' està feta de petites històries personals tocades per l'efecte de la ja gairebé vella crisi contemporània, una crisi que, emparant-se en la coneguda llegenda bíblica de les deu plagues d'Egipte —deu plagues provocades, segons les recents versions científiques, per una cadena de desastres naturals—, n'hi afegeix una més, tot i que un diria que amb onze encara fa curt.Les rates sempre han estat un element metafòric per reflectir la capacitat de la colònia rosegadora que viu, es reprodueix, creix i arrasa tot el que troba, immune a qualsevol antídot o, en aquest cas, a qualsevol raticida. ¿Com es pot aturar la sagnia de la pèrdua de llibertat econòmica que rosega les generacions joves?El retaule de l'autora Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973) no s'està de tirar cap a casa i, aprofitant els seus orígens, incorpora un personatge femení argentí (Laura Aubert), sense papers, que es guanya la vida com pot, fent mitja dotzena de feines, actuant de violinista i showman en una discoteca, i rellogada a casa una parella jove carregada de carrera i màsters, però sense feina a la vista ni un duro a la butxaca, i amb l'orgull incorporat de no demanar ajuda als pares. (...)