Comèdia de les més àcides de William Shakespeare que incorpora molts dels seus trets característics: la naturalesa oposada a la cort, personatges disfressats, el tractament de l’amor i el joc d’identitats com a tema central, que activa el desenvolupament de tota la trama. A més, la peça incorpora el conflicte familiar entorn a l’herència i l’ambició pel poder.
Aquest cop, sí. L’any passat, el director Dugald Bruce-Lochart, que resulta que és alhora un fantàstic actor integrat a la companya Propeller , ens va presentar en aquest mateix espai un muntatge de “Romeu i Julieta” en el qual resultaven perceptibles tant el bon propòsit de trasplantar a casa nostra l’esperit i la forma de treballar de la fabulosa formació de la qual forma part, com les evidents limitacions que presentava el resultat final d’aquest intent. Però allò –ara ho veig clar -, va ser d’alguna manera l’assaig general del que ara tenim a l’Akadèmia. I el que ara tenim ara a l’Akedèmia, és una memorable festa shakesperiana en la qual tothom - del primer a l’últim membre del repartiment- ha afinat al màxim les seves qualitats interpretatives, en què el director ha mesurat amb mà de ferro l’equilibri exacte entre comèdia i melangia que requereix el genial divertiment que té entre mans sense que ( i com passa a la Propeller) es perdi mai la sensació de frescor absoluta del que estem veient, i en què els actors et fan arribar les paraules del bard com cal, com si s’estiguessin escrivint a mesura que ells i elles les pronuncien ,i no pas com si fossin venerables objectes culturals als quals cal apropar-se des de una respectable distància. Gràcies al rigor impregnat de vitalitat amb què se’ns presenta el muntatge, la visita al bosc d’Arden on té lloc l’acció es transforma en una veritable visita a l’Arcàdia teatral. Una visita que ens permet alhora descobrir entre tanta bona interpretació a una actriu destinada a fer molt de soroll, l’estupenda Núria Deulofeu.
