Aquest cop, sí. L’any passat, el director Dugald Bruce-Lochart, que
resulta que és alhora un fantàstic actor integrat a la companya Propeller , ens
va presentar en aquest mateix espai un muntatge de “Romeu i Julieta” en el qual
resultaven perceptibles tant el bon propòsit de trasplantar a casa nostra l’esperit
i la forma de treballar de la fabulosa formació de la qual forma part, com les
evidents limitacions que presentava el resultat final d’aquest intent. Però allò
–ara ho veig clar -,  va ser d’alguna
manera l’assaig  general del que ara
tenim a l’Akadèmia. I el que ara tenim ara  a l’Akedèmia, és una memorable festa
shakesperiana en la qual tothom  – del
primer a l’últim membre del repartiment- ha afinat al màxim les seves qualitats
interpretatives, en  què el director ha
mesurat amb mà de ferro l’equilibri exacte entre comèdia i melangia que
requereix el genial divertiment que té entre mans sense que ( i com passa a la
Propeller) es perdi mai la sensació de frescor absoluta del que estem veient, i
en què els actors et fan arribar les paraules del bard com cal, com si s’estiguessin
escrivint a mesura que ells i elles les pronuncien ,i no pas com si fossin
venerables objectes culturals als quals cal apropar-se des de una respectable
distància. Gràcies al rigor impregnat de vitalitat amb què se’ns presenta el
muntatge, la visita al bosc d’Arden on té lloc l’acció es transforma en una
veritable visita a l’Arcàdia teatral. Una visita que ens permet alhora
descobrir entre tanta bona interpretació a una actriu destinada a fer molt de
soroll, l’estupenda Núria Deulofeu.