El judici

Més enllà de l'afectació real que aquesta llarga i incabable crisi econòmica té en un sector ja de per si força precari com el del teatre, és evident que la manca de recursos no afecta ni a la creativitat ni a les ganes d'explicar històries. A més, són molts els autors que no renuncien a parlar del què passa, d'oferir una mirada al seu voltant, transformant els problemes, dificultats i drames que tots veiem i fins i tot vivim en textos carregats de sarcasme, ironia i molt d'humor...encara que sigui negre... I és en aquest context, i seguint un model proper al de les companyies argentines sorgides durant la crisi del «corralito», amb moltes ganes, imaginació i ni un duro, en què cal encabir El judici, la primera proposta de la companyia PeixosPeixeres Teatre, que fins ara s'ha pogut veure, entre d'altres llocs, al Centre Cultural Albareda, a l'escola de Swingcom Spank the Baby, a l'Atic22 i fins i tot a l'Ametlla del Vallès. Escrita i dirigida per Ramon Pros y Fanny Ferran, El judici s'autodefineix com una «tragicomèdia en cinc microescenes» que s'ambienta en un futur gairebé apocalíptic. Imagineu-vos alguns dels problemes actuals, com l'atur, la precarietat laboral, el control gubernamental o la ineficàcia de la justícia, multiplicats fins a l'infinit. Tot gira al voltant d'una estafa, la venta d'unes places de funcionari, i en cada escena descobrirem com ha afectat aquest fet a una sèrie de personatges, patètics fins a límits de vergonya aliena, però fàcilment reconeixibles malgrat la caricatura. L'ordre de les cinc escenes és independent, i és el públic que en fa la tria a l'inici de l'espectacle. Així, cada funció és diferent, i és l'espectador qui haurà d'ajuntar les peces i les connexions entre cada història. D'entrada cal avisar que és un espectacle molt ambiciós, sobretot en la temàtica i el format, però podriem dir que està en fase beta, en rodatge, afinant peces a cada nova funció. Això, sumat a la barreja d'actors experimentats (fins a una dotzena d'intèrprets a escena) amb d'altres de novells, perjudica en certa mesura la proposta, segurament massa llarga, que combina escenes molt ben resoltes (la principal, la del judici, és la millor de totes i la més ben interpretada) amb d'altres amb molt de potencial per explotar (la de la parella que s'assebenta que ha perdut tots els estalvis) i algunes que tenen molt poca força (la de del director de cinema no aporta gaire). Com a punts destacables, més enllà d'un humor negríssim molt ben aconseguit i enginyós de la història, hi ha també l'energia dels actors. Malgrat es nota una falta d'equilibri entre els intèrprets i no tots estan a l'alçada de la història, el conjunt funciona com una màquina precisa a la que només falta engreixar les peces i retallar allò que no és imprescindible. Si us l'heu perdut i voleu dictar sentència, podeu seguir la pàgina Facebook de la companyia per estar al cas de les properes actuacions. De moment ja han confirmat una nova actuació el 7 de novembre al Centre Cívic Urgell.