Més
enllà de l’afectació real que aquesta llarga i incabable crisi
econòmica té en un sector ja de per si força precari com el del
teatre, és evident que la manca de recursos no afecta ni a la
creativitat ni a les ganes d’explicar històries.
A més, són molts els autors que no renuncien a parlar del què
passa, d’oferir una mirada al seu voltant, transformant els
problemes, dificultats i drames que tots veiem i fins i tot vivim en
textos carregats de sarcasme, ironia i molt d’humor…encara que
sigui negre…

I
és en aquest context, i seguint un model proper al de les companyies
argentines sorgides durant la crisi del «corralito», amb moltes
ganes, imaginació i ni un duro, en què cal encabir El judici, la
primera proposta de la companyia
PeixosPeixeres Teatre, que fins ara s’ha pogut veure, entre
d’altres llocs,
al Centre Cultural Albareda, a
l’escola de Swingcom
Spank the Baby, a
l’Atic22 i
fins i tot a l’Ametlla del Vallès.

Escrita
i dirigida per Ramon Pros y Fanny Ferran, El judici s’autodefineix
com una «tragicomèdia en cinc microescenes» que s’ambienta en un
futur gairebé apocalíptic. Imagineu-vos alguns dels problemes
actuals, com
l’atur, la precarietat laboral, el control gubernamental o la
ineficàcia de la justícia, multiplicats fins a l’infinit.

Tot
gira al voltant d’una estafa, la venta d’unes places de funcionari, i
en cada escena descobrirem com ha afectat aquest fet a una sèrie de
personatges, patètics
fins a límits de vergonya aliena, però fàcilment reconeixibles
malgrat la caricatura. L’ordre de les cinc escenes és independent, i
és el públic que en fa la tria a l’inici de l’espectacle. Així,
cada funció és diferent, i és l’espectador qui haurà d’ajuntar
les peces i les
connexions entre cada història.

D’entrada
cal avisar que és un espectacle molt ambiciós, sobretot en la
temàtica i el format, però podriem dir que està en fase beta, en
rodatge, afinant peces a cada nova funció. Això, sumat a la barreja
d’actors experimentats (fins a una dotzena d’intèrprets a escena)
amb d’altres de novells, perjudica en certa mesura la proposta,
segurament massa llarga, que combina escenes molt ben resoltes (la
principal, la del judici, és la millor de totes i la més ben
interpretada) amb d’altres amb molt de potencial per explotar (la de
la parella que s’assebenta que ha perdut tots els estalvis) i algunes
que tenen molt poca força (la de del director de cinema no aporta
gaire).

Com
a punts destacables, més enllà d’un humor negríssim molt ben
aconseguit i enginyós de la història, hi ha també l’energia dels
actors. Malgrat es nota una falta d’equilibri entre els intèrprets i
no tots estan a l’alçada de la història, el conjunt funciona com
una màquina precisa a la que només falta engreixar les peces i
retallar allò que no és imprescindible.

Si
us l’heu perdut i voleu dictar sentència, podeu seguir la pàgina Facebook de la companyia per estar al cas de les properes actuacions.
De
moment ja han confirmat una nova actuació el 7 de novembre al Centre
Cívic Urgell.