Hostiando a M.

Entre l’espectacle teatral i la performance no hi ha una línia divisòria,  sinó un pont que vincula les inquietuds d’un ampli grup d’artistes que cavalquen sobre l’efímer per arribar de forma directa i colpidora als seus semblants. Agnès (o Agneus) Mateus és una d’aquestes artistes que transita sense dificultat per aquest pont, amb una llarga trajectòria a les espatlles en col·laboració amb altres “heterodoxes” de les arts en viu. La seva primera “creació/espectacle” –terme que ella mateixa usa tot fent-ne broma- entraria de ple en els paràmetres de la performance. Si bé és cert que ens podríem plantejar l’existència d’una línia dramatúrgica a Hostiando a M., aquesta és més un profund sentit de l’espectacle i del ritme teatral que no pas una voluntat narrativa. Les múltiples “accions” que es desenvolupen a escena, convenientment guionitzades, introdueixen els suficients elements d’atzar per dotar l’espectacle de la immediatesa i la improvisació que el fa vibrar fins sacsejar l’espectador. Les seves accions escèniques generen potents imatges que colpegen les nostres retines; així com les trencadisses, trets i cops ens irriten els timpans. Però per sobre d’això plana un discurs -farcit de dubtes i d’algunes certeses- clar, compromès i, sobretot, sincer. Un discurs honest que se’ns serveix volgudament fragmentat per a que podem reconstruir-lo al nostre antull amb les capes i gruixos que ens vingui de gust. L’espectacle dóna per això i per més! No és l’espai aquest per parlar del valor alliberador de fer miques uns quants plats (o tota una vaixella si convé) o de l’elogi de la genollera en combinació amb unes espectaculars sabates de taló... Agnès Mateus fa poesia escènica a hòsties i cops de puny. Tan de bo Hostiando a M sigui la primera d’una sèrie de “creacions escèniques” de tan altíssim nivell! 

Un cabaret antisistema, amb varietat de números d'humor, habilitat, música, impacte. Una reflexió subjacent sobre la violència que el sistema empra per coartar la nostra llibertat. Tots el quadres proposats són d'una subtilitat engrescadora, d'una mala llet antològica, humor irreverent i poca-solta que evita per complet la tan temuda frontera de l'espectacle pamfletari. Una proposta fresca, divertida i carregada de raons. Volem tornar a veure 'Hostiando a M' en cartell. Volem tornar a veure molts més espectacles d'Agnés Mateus.

Agnès Mateus ha debutat en el camp de la creació (que ella ridiculitza sense compassió, i amb encert). Ho fa amb un treball que alterna les imatges d'una violència silenciosa (com la gravació dels ocells, morts a trets) amb el soroll ben present a escena. Plats trencats que s'amaguen a una catifa. Tota una declaració d'intencions. També hi ha molt de text en primera persona. Que és sarcàstic i feridor alhora. Ella es declara membre de la societat agenollada tot i que, d'entrada, rebutja el paper de màrtir (per molt que significaria un reconeixement etern a la Terra). Hi ha una pila d'idees que s'amunteguen, es tapen, es desgranen a escena davant la incredulitat de l'audiència. Però aguanta gràcies a la connexió  a la capacitat de suggerir i d'empatitzar amb el públic. Però el discurs final que vol ser incendiari és, en realitat, trampós. Perquè la cita d'el treball us farà lliures, tant lliures com condemnats al consumisme és d'una farsa que, en part, va contra l'honestedat desordenada presentada abans. El tabac us farà lliures? tot i que no ho digui, també s'hi podria considerar amb la seva filosofia incendiària. Perquè fumar és ferir-se. I cal ser lliure per poder ferir, voluntàriament, el cos. Agnès Mateus escabetxina tota convenció i món ordenat. és la seva manera de dir que no pensa deixar una vaixella indemne. I que la pistola acabi amb la resta. Mentre les bombetes es fonen dins d'un microones. Apocalipsi de "Tot a 100".