L’Arbre de les sabates

Espectacle de titelles idoni per batejar-se en les arts escèniques. Inspirat en un arbre dels desigs de Paphos (Xipre), Pea Green Boat explica la història d’un nen que perd una de les seves sabates i haurà d’emprendre un llarg viatge per retrobar-la. Durant la travessa coneixerà diferents personatges, com sempre hi haurà qui l’ajudarà més, hi haurà qui l’ajudarà menys, però tots l’encaminaran per fer possible el seu objectiu. I no només això, aprendrà coses noves i petites lliçons de vida que després podrà aplicar com, per exemple, per ajudar el seu amic. El relat s’embolcalla amb una bonica posada en escena amb l’arbre com a cirereta. De les seves branques, en comptes de penjar-hi fulles o paperets amb desitjos, hi pengen sabates, ja que és allà on va a parar el calçat perdut. Són de diferents tipus i colors, com també ho deuen ser les persones que les han perdut. Quan prenen vida, cadascuna té la seva personalitat, definida amb una manipulació austera però entenedora. Per la seva banda, els titelles –dos nens i un trol–, són fets amb fusta i teles i tenen un aire divertit. També hi apareixen ocells, una maleta, animalons i, fins i tot, un coet que entusiasmarà els infants. El caràcter jovial del protagonista, que canta i canta saltant a peu coix o s’enfila a l’arbre i es penja cap per avall, juntament amb la música, jocs de llums i ombres, una escenografia detallista i certa interacció amb el públic, conformen un muntatge humil amb tots els ingredients per satisfer una primera experiència de teatre familiar. L’espectador més primmirat pot trobar-hi alguns desencerts, com la dificultat de l’endevinalla per a nens i nenes tan petits, la insistència de la cançoneta o la resolució del conte, però tot i així l’obra no el decebrà.

Ombres i objectes quotidians animats es combinen amb titelles més tradicionals per explicar un conte. Es tracta d'una fusió de tècniques força habitual en el món del teatre d'objectes. L'arbre de les sabates té les seves arrels en un conte tradicional xipriota; modificat i actualitzat en alguns detalls, conserva els elements més significatius d'una mil·lenària tradició: el trànsit en la consecució d'un desig, les indicacions d'un savi, les proves que s'hauran de superar... La plasmació escènica és d'una estètica molt depurada i la manipulació dels objectes/personatges té una admirable qualitat tècnica. Malgrat això, aquesta versió de "gran format" que s'estrenava a la Mostra presenta alguns inconvenients: un espai escènic massa gran tant per la naturalesa intimista del conte com per al públic a qui va dirigit (3-9 anys) i la llunyania d'aquest públic que dificulta la necessària interrelació amb els personatges. És possible que la versió "petit format" d'aquest espectacle aconsegueixi encisar a grans i petits, al Mercantil d'Igualada l'encís s'escola per passadissos i amfiteatre.  

Pea Grean Boat signa un espai atractiu en el format gran de L'arbre de les sabates. Els titelles, els tres àmbits de representació (sigui sobre una tarima inclinada, sobre una barra a mitja alçada o en ombres xineses en el plafó del fons) i la manera tendra de manipular-los és molt positiva. Però hi ha un problema de pes amb la història que pretenen explicar. N'hi hauria prou, en tot cas, en explicar la història de Tim que persegueix una sabata vermella que ha anat volant a un arbre misteriós que concedeix desigs. Però s'han proposat entrar la historia de Tom que també perd les sabates per culpa de les onades de la platja i que se suposa que Tim, el seu amic li ajudarà a recuperar-les fent ús altre cop de l'arbre màgic. Però la peça (si més no el que es va veure diumenge al matí a Igualada) s'acaba amb un no final. Que podria ser vàlid si plantegés un interrogant però queda en un fosc que, ni tant sols, ningú preveu.