Sol amb la lluna

Espectacle de dos intèrprets, actor i actriu. Sota l'excusa de dos personatges que es troben després de recollir contes arreu (un, contes recollits de dia, l'altre, de nit) que porten a llurs maletes, la total semblança d'ambdues fa que hagin d'obrir-les i revisar les històries per saber quina és de qui. Anem sentint històries com la del Pere Pruna, la Princesa i el Manyà, el drac que no era tan gran com semblava...  i unes quantes més. La part més sorprenent de l'espectacle és com, amb un sol petit cub, del qual van sortint cubs cada cop més petits (una katiuska, vaja), van muntant-se totes les escenografies de cada conte. Un prodigi d'enginy, que en l'escena del castell, a més, provoca un espontani 'Ohhh' del públic, pel resultat tan espectacular. Val a dir que les interpretacions són molt energètiques, i arriben a joves i grans. També les cançons, molt adients i ben interpretades. En general, es nota que el públic surt molt satisfet de l'espectacle. Només un però: la història que més funciona és la primera, del Pere Pruna, perquè és molt dinàmica i viscuda. Les altres, en estar molt bé, descansen potser un pèl massa en el text, com una mena de 'contacontes' il·lustrat, que fan que el públic infantil, per sota d'una determinada edat, desconnecti una mica del que passa a l'escenari, tot i ser un espectacle en clau força infantil. Comentant-ho amb la companyia, m'han explicat que venen del món dels contacontes, i deu ser una mena de 'deformació professional', això de recolzar-se tant en la paraula. Val a dir que tots dos, també van coincidir (si bé van sortir-ne en moments diferents) a la Cia. Deparranda, per això també la vessant musical i de cantants, que fa enlairar molt l'espectacle en determinats moments. Un espectacle divertit, amb contes molt ben trobats, a la majoria dels quals caldrà, potser, dotar del dinamisme i força del primer, però que triomfa allà on va.

Un espectacle per a tots els públics “a la tradicional”, amb un munt de contes, ritme i animació. L’escenografia és un joc en si mateixa i està molt ben ideada. Consisteix tan sols en un cub que, com les nines russes, amaga altres cubs al seu interior. Amb la cara de cadascun d’ells es construiran enginyoses estructures que dibuixaran un vaixell de pirates, un castell, un poble o un munt d’animals. És el primer treball de La Companyia Sgratta, però queda fora de dubte la seva mà esquerra amb el públic familiar. L’avalen els més de quinze anys d’experiència dels seus integrants i es fa palès en aquest ‘Sol amb la lluna’ que encantarà als petits i farà passar una bona estona als grans (als qui regalarà diverses picades d’ullet). Desbordant humor per tots costats i amb un travat fil conductor –el Sol i la Lluna traginen maletes carregades d’històries– es narren i s’escenifiquen (vestuari inclòs!) diferents contes sense lligam entre si. És una selecció variada i rica tant en interès, com missatge final. Històries d’inventors, pirates, cavallers i princeses farcides de música, enigmes, jocs de paraules i rodolins. Amb un xic més de rodatge acabarà de guanyar la fluïdesa que té a tocar de dits.