CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
Contes, ritme i animació
Publicat el: 2 de maig de 2014
CRÍTiCA: Sol amb la lluna
Un
espectacle per a tots els públics “a la tradicional”, amb un munt de contes,
ritme i animació. L’escenografia és un joc en si mateixa i està molt ben
ideada. Consisteix tan sols en un cub que, com les nines russes, amaga altres
cubs al seu interior. Amb la cara de cadascun d’ells es construiran enginyoses
estructures que dibuixaran un vaixell de pirates, un castell, un poble o un
munt d’animals.
És el
primer treball de La Companyia Sgratta, però queda fora de dubte la seva mà
esquerra amb el públic familiar. L’avalen els més de quinze anys d’experiència
dels seus integrants i es fa palès en aquest ‘Sol amb la lluna’ que encantarà
als petits i farà passar una bona estona als grans (als qui regalarà diverses
picades d’ullet).
Desbordant
humor per tots costats i amb un travat fil conductor –el Sol i la Lluna
traginen maletes carregades d’històries– es narren i s’escenifiquen (vestuari
inclòs!) diferents contes sense lligam entre si. És una selecció variada i rica
tant en interès, com missatge final. Històries d’inventors, pirates, cavallers
i princeses farcides de música, enigmes, jocs de paraules i rodolins.
Amb un xic
més de rodatge acabarà de guanyar la fluïdesa que té a tocar de dits.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Sol amb la lluna
TÍTOL CRÍTiCA: Contes amb molta marxa, i una posada en escena singular
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
7