Kafka i la nina viatgera

Vista a FETEN (Gijón) el febrer de 2012, en castellà.Una obra directa al cor, tan blanca i ingènua, amb sentiments tan bonics, que m'ha arribat a arrencar alguna llagrimeta. El públic (i eren preadolescents!) ni respirava, davant la bonica història d'un vell escriptor intentant crear una il·lusió en una nena en aquella edat en què els somnis són encara possibles. El format de l'espectacle és gran, i omplia l'escenari del Teatro Jovellanos amb desenes de paraigües oberts. Però no ens enganyem, els tres protagonistes (la nena, Kafka i la seva esposa), podrien fer aquest mateix espectacle i provocar les mateixes emocions en un format mitjà, adaptant els tres espais principals (en realitat dos) on transcorre l'acció: el banc del parc i el gronxador del costat, i la casa de l'escriptor. Per gaudir sencerament del magnífic text: això em reforça en la meva insistència en que les companyies tinguin bons textos i bones històries, abans de pensar en posades en escena. Llarga vida a aquest meravellós espectacle, sense grans efectes i molta teatralitat (el pas del temps, per exemple i algun petit truc de Kafka per treure's les cartes de la màniga, literalment).Nota sobre l'autor i l'obra: La obra Kafka y la muñeca viajera del escritor barcelonés Jordi Sierra i Fabra ha ganado el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil que cada año concede el Ministerio de Cultura de España. Esta novela está inspirada en un episodio real de la vida de Franz Kafka que lo llevó a convertirse en un “cartero de muñecas”. En el último año de su vida, Kafka encontró en el parque Steglitz de Berlín a una niña que lloraba desconsoladamente. La niña contó a Kafka que había perdido a su muñeca, pero éste le explicó que su muñeca estaba en realidad de viaje y que a través de él, el cartero de las muñecas, podrían estar en contacto. Así, durante tres semanas, Kafka fue escribiendo y entregando cartas en nombre de la muñeca viajera a la pequeña.

Albena Teatre trena una interessant dramatúrgia, amb molta tendresa, que parteix d'un mite. És veritat que Kafka es va inventar el càrrec de "carter de nines" per consolar una nena de 5 anys que havia perdut la seva i li va fer creure que s'havia emancipat per anar de viatge per tot el món? En tot cas, Albena construeix una peça amb grans dosi d'emoció i una narració que incorpora el joc d'anar apareixent cartes, de canviar el narrador, d'il·lustrar amb un violí en directe cada viatge d'aquesta nina màgica... Amb la por a la pèrdua, a la mort, el desencant d'un escriptor que no troba qui el llegeixi (tret de la seva dona i el seu amic)... notes de dolors que es redimeixen per inspirar un món imaginari que ensenya a la nena a assumir els comiats. El de tots. Albena Teatre juga amb un espai màgic, un parc d'arbres convertits en parigües que permeten una gran dosi cromàtica: senzill i aparent. Si s'hagués de posar algun però, caldria advetir que el personatge central, Kafka, salta amb massa facilitat de la tos a l'alegria. És quan troba els moments de repòs amb la dona, que recobra una nostàlgia molt més adequada per a la resta de quadres (amb els seus matisos d'il·lusió i tossuderia per a acolorir cada escena). Però com que es juga des de la tendresa, un punt naïf, qui s'endú el protagonisme és la nena il·lusionada imaginant-se la nina a la Tour d'Eiffel mentre es gronxa al parc.En definitiva, una peça que trenca la respiració, amb un estrany somriure, tant de pares com de canalla. Es comparteix la difícil comunió de platea. Quan passa això, tot juga a favor. 

Kafka i la nina viatgera, és un sensible i emotiu espectacle inspirat en un llibre del prolífic escriptor Jordi Sierra i Fabra, guanyador del Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil  que concedeix el Ministerio de Cultura de España. És una novel.la inspirada en un episodi real de la vida de Franz Kafka que el va portar a convertir-se en carter de nines. L´argument : En el darrer any de la seva vida, Kafka va trobar al parc Steglitz de Berlín a una nena que plorava desconsoladament. La nena li va explicar que havia perdut la seva nina. Kafka la va tranquilitzar dient-li que la seva nina estava en realitat de viatge i que a través d´ell que era el carter de les nines,  podrien estar en contacte. Així al llarg de tres setmanes, Kafka va anar escribint i entregant cartes de la nina, arribades de molt diferents llocs del món. La producció : Una co-producció a tres bandes, exemple de com unir forces de forma efectiva,  que compta amb la participació de la productora-distribuidora i gestora gallega Eme2 i les companyies i productores Tanttaka del País Vasco i Albena Teatre del País Valencià, que és la companyia que ho representa a la Temporada Alta, aquest diumenge dia 10. L´adaptació teatral és de Guillem Jordi Graells i la suggerent i enginyosa escenografia confeccionada amb paraigües és de Montse Amenòs, que també cuida de l´elegant vestuari.Dirigeixen Carles Alberola i Fernando Bernués i l´interpretent Pep Ricart, com a Kafka, Nuria Herrero en el paper de la nena i Rut Quiles com la senyora Kafka. Albena Teatre és una de les companyies més destacades del País Valencià, que treballa preferentment per adults (recordem especialment el seu èxit, Besos),  però també, com en aquest cas per xiquets, com diuen a Valencia. Molt recomanable per nois i noies de 7 a 12 anys i pel públic en general. Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947), és un dels escriptors a nivell mundial que més llibres ha escrit i segueix escribint amb especial dedicació per l´apartat dedicat als nois i noies i joves. (www.papelenblanco.com),