Vist el divendres, 17 d’abril de 2026 al Gasògen (carrer) d’Igualada, dins de la 37a. Mostra d’Igualada.

Petit i minimalista espectacle, on una sola pista sonora dóna ‘veu’ a l’espectacle, de només 15 minuts, i amb vocació de carrer. Tant és així que la tanca que encercla l’escenari i l’espai del públic (que recorda tant al circ) està feta de roba estesa. A banda del so enregistrat, l’obra renuncia a la utilització de la tecnologia ja que no cal Llum, al fer-se al carrer: no cal, si és de dia, però sospito que de nit seria amb llum general.

Ara bé, de mica en mica la història va robant el cor. El seu missatge principal és què fem si algú ens truca a la nostra porta… Des dels acollidors, fins al que es veuen obligats a marxar de casa i trucar altres portes, va sorgint un cert sentiment de que el món és un cercle, en el qual ens anirem trobant a un i altre costat d’aquesta porta, protagonista visual, juntament amb les cases.

Espectacle entenedor per gairebé totes les edats, tot i tenir diverses lectures, segons l’edat dels espectadors, amb una posta en escena senzillíssima, que imita un joc de nens.

I com dic, que et roba el cor en el curt termini de 15 minuts, sense paraules, ideal com a ‘stand’ en multitud d’esdeveniments de carrer com una pausa de reflexió i bellesa. I el sobrenom del qual podria ser ‘Portes’.