SiNOPSi
Una aventura amb titelles i objectes per descobrir què és casa nostra i els camins secrets que ens hi porten
T’estan esperant. Dues persones t’han convidat a casa seva. T’han preparat un lloc. I ara tot està llest i desitgen que t’agradi. Vine sense pressa i potser, quan marxis, entendràs per quin motiu has vingut. A casa és un breu relat sense paraules i per a tots els públics, amb titelles i teatre d’objectes, on els personatges et conviden al que anomenen “casa” per compartir allò que els ha portat fins aquí.
ARTICLE
«‘Busquem, en línies generals, un equilibri entre allò més consolidat i allò emergent.’» | Por Josep Maria Viaplana
'Busquem, en línies generals, un equilibri entre allò més consolidat i allò emergent' Entrevista amb Joan Arqué, nou director de la Mostra 2026 Ens trobem amb el seu flamant director, en Joan Arqué, perquè ens respongui algunes curiositats que tenim, d’aquesta nova etapa, des del seu punt de vista. Joan Arqué Dimecres, 22 d’abril de 2026 Bon dia, Joan. Què tal, ara que la Mostra queda uns dies enrere? Bon dia, ja una mica més recuperat, anar fent tancament i tot això. Tinc curiositat per saber com va anar el teu nomenament: El fet és que quan va acabar la Mostra de l’any passat la direcció va anar a concurs. i des Unicoop Cultural d’Igualada, se’m va plantejar la possibilitat de fer la direcció artística, juntament amb el Pol Gil, que porta tota la direcció executiva. Jo vaig dir que la idea m’agradava, sobretot si podia implantar un seguit de coses que jo creia que s’havien de fer a curt i mitjà termini, i, bé, com que lògicament, si et donen la llibertat d’implementar un projecte, ja que d’això es tracta, fantàstic! I sobretot que pogués continuar la meva activitat artística. Que fos compatible, amb dur la direcció. D’això em van dir que cap problema, i a mi m’anava molt bé, perquè jo no volia deixar la meva activitat artística. Aleshores, es va presentar el concurs amb el meu nom per a la direcció artística. I finalment va sortir el meu nomenament. Potser una mica més tard del compte, per la formació dels plecs… bé, aquestes coses són un pèl complexes, i acostumen a anar una mica lentes. I per això ens va agafar una mica a contrapeu, i vam haver de córrer, treballant molt durant l’estiu. A mi m’agradava molt la idea de tenir enllestida la programació el més aviat possible, dins del marc raonable. Quan vas saber que series tu? A partir del moment que ens havíem presentat al concurs, ja havíem començat a treballar, almenys amb la idea. I després, quan es va confirmar… no recordo exactament el dia, però seria pels vols de l’estiu passat, ràpidament ja ens vam posar a treballar. Com has trobat la feina feta? Molt bona, jo crec que en Ramon havia fet molt bona feina, i evidentment, també els predecessors. Són 37 anys! Tothom ha anat remant, en una direcció o l’altra, però tothom ha anat remant, s’han aconseguit coses, queda molta feina per fer, crec que la mostra s’ha de treballar i s’hi ha d’invertir més, per poder créixer, per poder anar a les demandes més urgents del sector. S’ha de fer, evidentment, d’una forma sostenible, però sobretot de les institucions, crec que s’hi ha d’invertir més. Ha anat creixent, evidentment, però pot fer-se més, si volem col·locar-la en un lloc més referencial, sobretot per nosaltres. Com t’ha semblat el resultat d’aquesta teva primera Mostra com a director artístic? La meva valoració d’aquesta primera mostra és molt bona, en línies generals, per tots els inputs que m’han arribat. És clar que moltes coses han de millorar també, perquè sempre n’hi ha, i perquè, evidentment, el que tu creus està molt per damunt. Després també hi ha coses que dius, ostres, doncs això sí, això no tant, i això no! Molts detalls que vas veient, i també vas escoltant d’altres punts de vista. Però, a tres dies vista, moltes coses que creiem que han de tenir aquesta direcció surten reforçades després d’aquesta primera edició. Entenc que, facis el que facis, no agradaràs mai a tothom. Però busquem, en línies generals, un equilibri entre allò més consolidat (companyies, línies artístiques, llenguatges) i allò emergent. Equilibri no vol dir que sempre hagi d’estar tot igualat, és a dir, no neixen les coses en l’equilibri. De vegades, segons evoluciona el sector, tirarem més cap a un costat que cap a l’altre. Volem que creixin el nombre d’espectacles que s’hi programen, si és possible. I créixer, en la internacionalització i a nivell de tot l’Estat, sobretot per intentar que els espectacles tinguin més vida, i això passa per sortir més enllà del mercat més proper, el català. Respectant que a moltes companyies que ja els va bé només aquest mercat. Però sí que volem donar més sortida, que els espectacles rodin el més possible, i tinguin un llarg temps d’explotació. Passa també per obrir altres mercats, a companyies que fins ara tampoc han tingut la possibilitat d’anar-hi. Tot això és el que anirem pensant, i anirem en aquesta direcció. Ara hem posat la llavor perquè el sector vagi creixent, i per això també la valoració és bona: En general, quant a programació que hem presentat, l’acceptació, que ha tingut per part del públic, dels professionals. I com no, com la ciutat ho ha viscut. El retorn que de moment estem rebent per part d’espectadors, professionals i institucions ha estat molt positiu. Així que estic molt content i amb ganes de millorar, i de començar a treballar en la propera, que ja hem començat a fer-ho. Ens acomiadem del Joan Arqué, amb els millor desitjos i encerts en el futur. Ens ha semblat interessant llegir també: https://www.regio7.cat/cultures/2025/06/30/relleu-direccio-mostra-igualada-119201743.html