A Marc Salicrú li han brindat l’espectacle inaugural de FiraTàrrega i s’ha regalat amb una tercera entrega d’‘Interferència. Teatres de Campanya’, una proposta que sacseja la quotidianitat per convertir-la en un gran espectacle. A diferència de les dues experiències anteriors –amb motiu de La Mercè i el Grec Festival de Barcelona–, la celebració no s’ha circumscrit al gran format estàtic, sinó que ha recorregut el centre del municipi desafiant un repte logístic i de seguretat “més difícil encara”.

Com era d’esperar seguint-ne els preparatius, ‘Interferència 03’ ha esdevingut un sarau comunitari desbordant, volgudament exagerat i caòtic: coets, gegants, música en directe, fum, aigua i foc han convertit els carrers de Tàrrega en un escenari irrepetible.

La clau, però, no ha estat només l’espectacle visual i sonor, sinó la implicació ciutadana. S’hi han abocat més de 300 de persones de col·lectius locals, demostrant que la peça –com la vida en el dia a dia– no podria existir sense el teixit comunitari.

Ara, amb el triple èxit encara calent, tothom resta pendent de la propera moguda que organitzi Salicrú. L’artista s’ha revelat com un creador polifacètic, capaç de treballar en múltiples àmbits de les arts escèniques amb una mirada sempre sorprenent. Molts el comparen amb el desaparegut Carles Santos. El llistó està ben alt.