Una invitació a repensar l’espai públic. FiraTàrrega continua reinventant-se després de 45 edicions, enguany amb el cop d’efecte de la seva proposta inaugural, Interferència 03. El seu responsable, Marc Salicrú, ja havia desbordat el Grec i la Mercè amb diferents versions d’aquest macroespectacle ensordidor, un exorcisme urbà que dibuixa un mapa de desordre creatiu. La proposta, desplegada dijous i divendres sota el paraigua de la companyia Teatres de Campanya, va potenciar a Tàrrega la seva dimensió de cercavila gamberra. Una processó d’imatgeria del quotidià (semàfors, senyals, rellotges) que va comptar amb la participació de més de 300 voluntaris de col·lectius locals, un exèrcit de músics, corals i agitadors que van revolucionar el centre de la ciutat.

En arribar a l’esplanada gran de l’Hort del Barceloní, el sorollós seguici ple de gegants, torxes i armilles fluorescents es va transformar en un gran aquelarre de foc, música i desori. Salicrú ha retornat les arts de carrer al primer pla que havien tingut als vuitanta, amb audàcia i risc per recuperar la dimensió col·lectiva del discurs. Litúrgia festiva, sí, però també molt crítica amb la hostilitat de la ciutat d’avui dia. Amb aquesta barreja de folklore i absurd tan de la nostra tradició (de la Patum a Comediants), Tàrrega es va espolsar la pols del que és previsible i dels espectacles endogàmics. Es recupera el pols de les grans inauguracions i es reobre el debat sobre la capacitat del teatre de carrer per sacsejar la mirada i resituar-nos en la comunitat.

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA A ‘EL PERIÓDICO DE CATALUNYA’