• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Història de l’amor
  • /
  • Una tesi a la gran pregunta
CRÍTIQUES
Hda 00 Vertical ©agrupación Señor Serrano (1)
Núria Cañamares
PER: Núria Cañamares
Per transformar

VALORACIÓ

7

ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Una tesi a la gran pregunta

Publicat el: 22 de setembre de 2025

CRÍTiCA: Història de l’amor

Història de l’amor és un espectacle d’una sola intèrpret (Anna Pérez Moya en estat de gràcia), però la càmera —present i activa en escena, marca de la casa dels Agrupación Señor Serrano— esdevé gairebé un segon personatge. La relació entre actriu i dispositiu és magnífica, sobretot en els primers minuts, d’enorme impacte pel doble exercici d’interpretació que es produeix: d’una banda, el treball expressiu; de l’altra, el desxiframent per part del públic.

La companyia compta amb una llarga trajectòria en el camp de la hibridació escènica, combinant la performance i l’enregistrament d’objectes en temps real projectats en pantalla amplificant-ne l’escala, com a ‘Katastrophe’ (2007), ‘A House in Asia’ (2014), ‘Birdie’ (2016), ‘Kingdom’ (2018) o ‘The Mountain’ (2020). En aquesta ocasió, hi afegeixen la capa de la intel·ligència artificial, continuant una línia de recerca lligada sempre a la innovació i als recursos audiovisuals.

Tot i que l’espectacle és retallable en durada i probablement guanyaria pes en un format mitjà-petit (a FiraTàrrega el vam veure a l’Ateneu) –només caldria prescindir de part de les bosses d’escombraries que es limiten a fer embalum a l’escenari–, la línia argumental i l’escenografia són ben efectives i interessants. A partir d’unes bosses plenes d’històries d’amor, l’actriu exposa diversos relats que actuen com a fils conductors per respondre a la gran qüestió de tots els temps: (es mereix majúscules) QUÈ ÉS L’AMOR. Són metàfores potents que, transcendint la mera anècdota, arriben fins al final amb sentit i coherència.

Alhora, el muntatge dispara preguntes i hipòtesis com ara: Per què estimem? Com ho fem? Ho fem sempre de la mateixa manera? Ha existit sempre l’amor? I s’atreveix a concloure la tesi –tot un atreviment en un gènere, el teatre, amb la volguda tendència a deixar oberts els interrogants. Defugint l’espòiler, us convidem a descobrir l’anàlisi de l’amor per vosaltres mateixos.

Afegeixen la capa de la intel·ligència artificial, continuant una línia de recerca lligada sempre a la innovació i als recursos audiovisuals

CRÍTIQUES RELACIONADES / Història de l’amor

TÍTOL CRÍTiCA: L’amor en temps de la intel·ligència artificial

PER: Ana Prieto Nadal
Ana Prietofotoacademia1 445x444

Per meravellar

VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: “Història” sense article, l’encert dels Serrano

PER: Jordi Bordes
Jb Defi

Per abraçar

Per meravellar

VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat