Combinant les tècniques de malabars i de marionetes, totes dues associades a la coordinació, la dissociació i la precisió, les companyies Maleta Company (Irlanda) i Cie. Balancetoi (Bèlgica) van concebre fa poc més d’un any una deliciosa peça que homenatja la vellesa, i en particular a les àvies que, després de sacrificar les seves vides pels altres, es troben soles i apagades en la seva última etapa. La marionetista Sara Martínez Lázaro es va inspirar en la seva àvia, que hagués volgut ser artista, per a la protagonista d’aquesta tendra història d’una anciana a punt de complir els 90 que recupera la llum i la vitalitat gràcies a la complicitat del seu net.

El paper del net juganer recau en l’esplèndid malabarista Alex Allison, que va fer doblet en FiraTàrrega amb aquesta peça i la fantàstica Runners. Amb la seva companyia, Maleta Company, l’artista irlandès s’ha proposat transcendir la tècnica i convertir els malabars en un llenguatge d’expressió artística. A Claudette, Allison, més enllà de la dificultat dels exercicis, que la té, cerca un malabarisme corporal, carregat de sensibilitat, gràcia i complicitat amb la marioneta que manipula i ha construït Sara Martínez sota l’assistència de Natacha Belova.

Un titella amb ànima

Claudette és un titella híbrid. Un rostre inert arrugat que en mans de la marionetista és pur sentiment. Els cabells grisos, el mocador al coll i la jaqueta de llana. Les seves cames són les de Martínez, que insufla vida i emoció a la protagonista amb un treball exquisit i detallista, premiat en el festival TAC de Valladolid (la peça també va guanyar com a millor espectacle de la resta del món en Umore Azoka, Euskadi).

Els girs i petits gestos del cap i d’una mà, el caminar d’un cos marcit i la progressiva xutada d’energia perfilen un personatge molt empàtic, un punt rondinaire. El pes recau en la tendresa i comicitat en la relació que s’estableix entre àvia i net, mentre aquest va animant-la a jugar amb ell als malabars en el dia del seu aniversari. Humor i poesia per a tots els públics, i un missatge que convé sempre recordar: no ens oblidem de la nostra gent gran. Deliciós.